NEXUS24 UPC

Didac Ferrer

El futur serà col·laboratiu o no serà. Amb aquesta provocació s’anunciava l’esdeveniment organitzat el passat dijous 5 de març al Campus Nord. Es feia en el cicle “Comparto futuro” de OuiShare, ho acollíem a la UPC des del Programa Nexus24 de comunitats col·laboratives, i s’hi van sumar iniciatives com Fesedit UPC-UB, Reutilitza, Parkinghood, Sharing Academy o Ciclica.

Ens motivava acollir l’acte a la UPC per generar espais informals de debat sobre aquesta tendència emergent de la col·laboració, que sembla que va tenyint irreversiblement tots els espectres de la nostra vida. Deia Victor Hugo que res pot aturar una idea a la que li ha arribat el seu temps. I quan això passa, posats a fer, a alguns ens agrada més ser-ne protagonistes que patir el canvi. La societat col·laborativa altera maneres d’aprendre, de treballar, de crear, de lleure, de moure’s, etc. I per als estudiants de la UPC, els obre un futur laboral diferent i ple d’oportunitats, com va insitir el professor David Lopez durant la sessió.

I si no, pregunteu-li a la Maria Cola Bora, una estudiant BETA de la FIB que ens vam inventar i que passava 48h de frenesí col·laboratiu fent servir prop de 20 serveis d’aquesta mena. O al seu gos, que queda ben cuidat quan ella marxa.

Hi havia estudiants, professors i PAS, motivats, coneixedors, i amb ganes d’aprofundir. Vam començar amb una exposició del Luis Tamayo (Ouishare) sobre les claus de l’economia col·laborativa i dels nous serveis que apareixen en forma de diferents onades de canvi que des del consum col·laboratiu, el coneixement obert o la producció col·laborativa van fent difícil tornar enrere.

El debat ja va ser innovador pel format: les cadires dels ponents anaven sent ocupades successivament per gent del públic que tenia ganes de dir la seva. Van sorgir matisos interessants: el futur serà híbrid, col·laboratiu i “convencional” alhora. Serà clau la regulació, però la societat s’avança, i desborda els governs, cosa que vèiem bé si aquests saben reaccionar amb intel·ligència. Els emprenedors col·laboratius que ens acompanyaven, demanaven regulació, però de la bona. I vam compartir experiències reals, que mostren que sovint té més a veure amb un canvi d’actitud o una pèrdua d’una por a confiar, que una millora d’eficiència.

Per aprofundir hi havia tres tallers. Un sobre cultura col·laborativa, organitzat per OuiShare. Un altre sobre Co-creació, organitzat per Sharing Academy, i un de Plataformes tecnològiques col·laboratives. Van ser tot un èxit, i ens vam ajuntar al final pel quart taller improvitzat de pràctica col·laborativa: recollir la sala i reordenar l’espai, i no esperar que ho faci el pringat de torn que es queda al final. No és també en aquests detalls on es veuen les actituds col·laboratives?

Ens n’enduem nous aprenentatges, noves relacions, i moltes ganes de seguir fent coses junts. Com a producte de coneixement, l’acte deixa un prezi en obert per qualsevol que vulgui fer una introducció de la societat col·laborativa en 10 minuts.

Sempre diem que només s’aprèn a col·laborar col·laborant. Més important que dir com es fa, és fer-ho. Aquest acte el vam organitzar un equip de 6 persones que no ens coneixíem de res, però ens unia un objectiu comú, unes eines facilitadores (google drive, ticketea, prezi, 90 emails molt fluids, algunes trucades i dues reunions presencials)  i moltes ganes d’aprendre. I el resultat va ser molt bo: quan has de fer fora la gent de la sala perquè no marxen, és que ha anat bé 🙂