NEXUS24 UPC

Didac Ferrer

Quan vam començar a caminar amb el Programa Nexus24, vam tenir clar que la comunicació externa no era una prioritat. Que calia centrar-nos en generar resultats, concrecions i valor intern. Els fets, tossuts, demostren que encara que prenguis decisions, si treballes per principis, aquests et guanyen. Per què ho dic? Doncs perquè en le dues darreres setmanes hem vist tres proves que si apliquem els principis del Manifest Nexus24, el treballar cap endins i cap enfora són dues cares que formen part de la mateixa moneda.

Abans de dir-vos quines experiències, deixeu-me fer referència un dels 8 principis que tenim al Nexus24: el de la TRANSPARÈNCIA (mostrant allò que fem i com ho fem). Aplicats a la pràctica en un treball en equip col·laboratiu, impliquen una proactivitat. La transparència no és només penjar els arxius en un repositori obert. Es tracta d’alimentar d’informació aquella comunitat que s’interessa o que és afectada per les meves iniciatives, obrint canals d’interacció i buscant exposar-nos a la coherència entre el quediem i el que fem. Ens hem cansat d’explicar això als equips Nexus24, perquè és un dels plantejaments menys intuïtius. Tota la vida ens han dit que només “ensenyem” allò que sabem quan n’estem segurs. I en canvi, en TEC, convé explicar el que volem fer, i totes les preguntes i dubtes que ens sorgeixen.  En casa de herrero cuchara de palo.

Torno doncs als tres contraexemples que han fet miques la nostra voluntat de dedicar-nos principalment al treball “intern”.

Contraexemple 1.

Se’ns suggereix presentar el Programa Nexus24 al premi UPC a la qualitat de la gestió unviersitària. L’equip de coordinació no ho veiem clar. Ens distreu de l’important? Hem fet prou camí ja? Explicarem només promeses? Al final creiem que val al pena: ens obliga a explicar d’una manera endreçada el que hem fet, i començar a valorar PER RESULTATS tangibles i intangibles el que estem fent.

Contraexemple 2.

Estem programant un viatge al País Basc, on un munt d’iniciatives col·laboratives ens esperen -esperem- per inspirar-nos. Per poder APRENDRE, no podem anar a demanar ajut a fora sense oferir res a canvi. Ni que sigui la nostra experiència, modesta i inicipient. “Ser agradecido es de buen nacido”.

Contraexemple 3.

Ahir tornava de la Universitat Toulouse 3, on es feia una trobada de Responsabilitat Social de les universitats, i el tema era “refundant els valors col·lectius”. M’han convidat especialment a explicar el Nexus24. L’experiència, tot i ser molt jove, ha connectat. Desenes de responsables d’universitats franceses m’han demanat mantenir-los informats, agraint-nos que els inspirem amb programes com aquest. Per tant, hem estat SERVINT LA SOCIETAT.

Per resultats, Aprenent, o Servint la Societat són tres altres principis que ens guien a Nexus24. Un enfocament pragmàtic de “centra’t primer cap endins que ja tindràs temps després per explicar-ho fora” sembla que no és compatible en el TEC, ni que vulguis.

Vaig acabar la intervenció de Toulouse amb una metàfora que comparteixo aquí. Actuem en un fractal. Encaminar avui una organització complexa perquè esdevenigui col·laborativa només es pot fer imaginant-la com un fractal, on -sigui quina sigui l’escala on intervenim-, allò que uneix totes les decisions no són les planificacions, sinó els principis. I aquí és quan sorgeixen noves preguntes, més importants: Com es fixen? Quan sabem si els principis que hem triat són els bons? Cada quan els revisem?  Ho deixem per una altra entrada.