Didac Ferrer

Quan vam posar en marxa el programa Nexus24, vam pensar que ens caldria algun instrument per mesurar si tot això tenia impacte, i alguna cosa ja vam compartir al respecte. Hem tardat pràcticament dos anys, però ja hem trobat l’artilugi: es diu Col·laboroscopi. No us penseu que ja funciona, tot just acabem de començar a fer-lo servir, no està calibrat ni sabem com va.

De fet, per fer-lo funcionar també cal un equip col·laboratiu, i acabem de començar a caminar junts. De moment, l’activem dos investigadors del SUMMLAB, el Martí Rosas (professor de la UPC a Terrassa) i la Nivdé Kaplun (doctorand de la UPC), el Cristian Figueroa de tejeredes, la Maria Alvarez i jo de l’equip de coordinació de Nexus24. Però és un equip de recerca amb vocació oberta i col·laborativa, com no podria ser altrament.

Hem començat les primers anàlisis amb les dades que tenim de les convocatòries de projectes Nexus24, i ens surten coses tant xules com la gràfica que heu vist a l’inci d’aquesta entrada. Es podria dir que enlloc d’una visió de l’organització en forma d’organigrama, tenim una forma de xarxa interconnectada de persones entorn de projects comuns (en aquest cas els projects Nexus24). És una primera foto (molt dolenta encara) de l’organització de creació de valor de la que parlàvem fa uns mesos.

Estem convençuts que Nexus24 pot ser un bon camp de proves per estudiar com es pot mesurar la col·laboració dins d’una organització, d’un equip, identificar patrons i elements clau d’èxit, etc.taller1

Per fer-ho, el passat dia 26, després de la fantàstica jornada de final de projectes, ens vam reunir unes quantes persones al 1r taller de recerca del Col·laboroscopi. Vam estar donant voltes a les hipòtesis de recerca, per exemple:

“una organització col·laborativa passa per l’existència d’equips de treball col·laboratiu”, va evolucionar cap a “Una organització col·laborativa desplega projectes rellevants amb equips col·laboratius“, o bé “Una organització col·laborativa és aquella que té la capacitat de saber quan necessita activar la competència col·laborativa (per segons quin tipus de projectes on cal creativitat, visions diverses, etc.)“. Res gaire trencador, com tampoc no ho són els primers calibratges d’una nova eina…

Com era de preveure, durant el taller van sortir més preguntes que no pas respostes, però tenim la sensació que hi ha camp per córrer i que és un encert posar-nos-hi. Tenim la gran sort de tenir la mostra a estudiar (la UPC i el programa Nexus24) molt a prop de les capacitats d’estudi (la recerca) i amb companys de viatge experts, i això no és habitual. Tant de bo siguem capaços d’aprendre moltes coses amb el col·laboroscopi i compartir aquest coneixement! Acabem amb algunes reflexions que van sorgir…

  • Cal haver definit un model de “treball en equips col·laboratius” (TEC) per poder entendre de què parlem i què estudiarem. Però això no és molt innovador, la innovació estarà en mirar-s’ho com un sistema a nivell d’organització i mesurar-ne els impactes.
  • Es discuteix la paradoxa de la recerca: els equips de recerca solen ser extremament col·laboratius internament, però no generen una organització col·laborativa globalment, més aviat el contrari. Per què?
  • Hi ha reflexions que posen l’accent sobre el perfil individual: són les actituds col·laboratives les que fan una organització col·laborativa? Es tractaria doncs de mesurar les actituds? La suma d’actituds col·labroatives és suficient per fer aquesta organització col·laborativa?
  • També es fa esment del cost d’oportunitat de fer o no TEC com un argument per promoure la col·laboració. Es tracta doncs d’evitar redundàncies i veure-ho com una responsabilitat social de gestió pública eficient?

Continuarà…