Didac Ferrer

Acabo de llegir “El libro de la inteligencia colectiva” de l’Amalio Rey i m’ha fet pensar que quantes coses anirien millor al món si entenguéssim aquest concepte. És un treball que esperàvem amb candeletes quan vam saber que l’estava escrivint. L’autor el coneixem bé perquè des dels inicis del Programa Nexus24 ha estat un dels nostres puntals de referència i l’hem convidat en més d’una ocasió. L’Amalio ha dedicat més de deu anys a recopilar informació i entrevistar persones clau sobre la qüestió de la intel·ligència col·lectiva (IC), un concepte molt relacionat amb l’enfocament col·laboratiu que sempre hem perseguit des de #Nexus24UPC, però que amb aquest nom grandiloqüent genera una certa curiositat. 

Amb el seu llibre ha posat ordre i estructura a un tema molt complex que té moltes derivades i punts de vista possibles, i l’ha dotat d’exemples i mètode. Si una cosa té aquest tema, és que s’aplica a multitud de contextos: quan llegia el llibre tant em situava en la meva feina a la universitat, als grups de whatsapp de l’escola de les meves filles o al món que surt als diaris. Perquè per la seva naturalesa general, el fet de com decidim bé de forma col·lectiva és una qüestió que no pot ser més útil. Amb el seu permís, serveixi aquest post per desestructurar el que ell ha organitzat tan bé, i estirar quatre fils que m’han semblat molt interessants. La reflexió sobre el llibre l’hem dividit en tres entrades al blog, en aquesta primera parlem de…

La fórmula de la intel·ligència col·lectiva 

Si una cosa té l’Amalio és que fa simple allò complex. Una de les perles del seu llibre és quan resumeix amb una fórmula molt elegant els elements clau de la #IC. Aquestes són les preguntes clau que s’ha de plantejar un grup que vol ser col·lectivament més intel·ligent: 

  1. Escollim uns objectius que satisfan els nostres interessos i benestar a mig i llarg termini?
  2. Despleguem processos socialment rics que fomenten interaccions significtives entres els membres, contribueixen a l’aprenentatge col·lectiu i l’empoderen? 
  3. Implementem processos raonablement eficients que minimitzen el cost innecessari i el desgast evitable pels seus membres?
  4. Gestionem i executem de forma eficaç allò que ens proposem per aconseguir els objectius previstos o altres d’un impacte positiu similar?
  5. Som sensibles a l’impacte de les nostres decisions sobre la resta, evitant causar dolor ni perjudicis innecessaris en altres grups ni en l’ecosistema al que pertanyem?

Al final, com es veu a la “ceba”, això es resumeix en buscar allò correcte (1), fer-ho bé (2 i 3) i aconseguir allò correcte (4 i 5). M’agrada la idea perquè tenir aquest marc mental de forma col·lectiva pot ajudar a tot grup a no perdre algun component essencial en el seu rumb.

P.S. No oblideu que aquest mes de maig l’Amalio ens farà sengles xerrades de presentació del llibre a Barcelona, el dia 11 a la llibreria @Nollegiu amb en @ramonsang i la @Liliana_ArroyoM i el dia 12 a la @FnacLilla amb en @xaviermarcet i en @Santi_Garcia.