Didac Ferrer
Continua en aquesta segona entrada la meva ressenya de “El libro de la inteligencia colectiva” de l’Amalio Rey Podeu llegir la primera part en aquesta entrada.
La importància de l’agregació
Avís per a navegants: ajuntar-nos uns quants no és suficient per fer coses intel·ligents. L’Amalio insisteix, una vegada i una altra, que la intel·ligència d’un col·lectiu depèn en gran mesura del mecanisme pel qual integrem les aportacions de les persones que fan coses juntes, que ell anomena l’agregació.
La wikipedia, la vacuna del COVID19 o els embussos a les ciutats són fruit d’agregacions col·lectives, algunes més conscients, dissenyades, altres més espontànies o emergents. Reflexionar sobre si hi ha una agregació deliberada o qui controla el sistema d’agregació -si el controla algú- pot donar moltes pistes sobre la naturalesa d’un procés col·lectiu, i des d’aquí n’elabora una classificació. Per exemple, un gran tema candent són els processos als que l’Amalio anomena ”IC extreta”, com la que obté el buscador de Google quedant-se amb la informació que rep cada vegada que fem una cerca i no som conscients d’estar regalant dades. També ens parla de la “IC col·lectiva delegada” (la majoria de projectes de ciència ciutadana on la gent aporta dades però no decideix massa res), de la “IC espontània” (els camins que formem quan fem drecera en els parcs de gespa) o de la “IC col·laborativa”, amb els famós exemple de la wikipedia, que seria la més propera a la dels equips i comunitats que promovem a Nexus24UPC, o les iniciatives del món cooperatiu.
La pregunta que ens ve naturalment al cap és: hi ha agregacions millors que d’altres? Com diu l’autor, trobar equilibris entre intencionalitat i “deixar que passi” és francament difícil. Per exemple, per raons d’eficiència, es pot començar pel quadrant I (IC extreta) per després passar al IV (IC col·laborativa).
“Los procesos colaborativos e intencionales permiten llegar lejos, pero tejerlos resulta mucho más lento”.
En qualsevol cas, la seva posició és clara:
“nuestra prioridad debería ser fomentar las interacciones sociales significativas. Eso es lo que está en nuestras manos y lo que conviene hacer. La motivación colectiva explícita desencadena un círculo virtuoso que nos mejora como sociedad”.
Entre l’efectiu i l’afectiu
Un altre tema molt interessant del llibre és la importància de l’afectivitat en les relacions col·lectives sobre els resultats finals.
“Cuando en la persecución de un objetivo común, el grupo consigue complementar la efectividad con la cultura del cuidado de los otros, la inteligencia se dispara. No sólo se trata de “afectar” de forma saludable a los demás, sino también de “dejarse afectar” por lo que ocurre en nuestro entorno, alentar el deseo de comprometerse con otras personas. Este es un tema que en el mundo académico, y también en el de la gestión, está devaluado, se tacha de sensiblero y voluntarista y se aparta de las conversaciones “serias”. Sin embargo, los afectos son esenciales en los procesos grupales porque cumplen la función de motivar, impulsar comportamientos, además de influir en los estados de ánimo que favorecen o dificultan el trabajo en común”.
Tanmateix, en general pensem que aquests afectes es fan en projectes petits i de baix impacte. Podem escalar la IC i mantenir aquests “afectes” en projectes grans? La posició de l’Amalio és tot un repte:
“no hay IC genuina sin afectos y, por lo tanto, no se trata de discutir si es posible o no hacer ese escalado. Simplemente, hay que hacerlo. Este, me parece, es uno de los temas más fascinantes que debemos resolver para impulsar sociedades saludables que cuiden la comunidad y alienten discusiones constructivas. Para eso, hay que subvertir la idea de que solo se puede colaborar afectivamente en lo pequeño”.
En el llibre desgrana dues aproximacions: desescalar els sistemes per replicar els afectes en molts petits grups, propiciant el contagi i “replicar su esencia”, amb un propòsit compartit. I també, impulsar propòsits a gran escala que mobilitzin els afectes amb autenticitat. En aquest context, agafa molt sentit també la idea de valorar per igual el que ell diu “los talentos y los talantes” si vols que un grup prengui bones decisions. Tots coneixem nombrosos exemples de grans acumulacions de talent i una pèssima gestió de les relacions que condueixen a fracassos estrepitosos.
P.S. No oblideu que aquest mes de maig l’Amalio ens farà sengles xerrades de presentació del llibre a Barcelona, el dia 11 a la llibreria @Nollegiu amb en @ramonsang i la @Liliana_ArroyoM i el dia 12 a la @FnacLilla amb en @xaviermarcet i en @Santi_Garcia.
NEXUS24 UPC 
1 Pingback