NEXUS24 UPC

Maria Hortènsia Álvarez

Aquest era el títol de la sessió a la que vaig poder assistir fa una setmana a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Va ser una sessió curteta (només 90 minuts) però li vaig treure suc! Aquí teniu un resumet però si voleu saber-ho tot, mireu el vídeo sencer en aquest enllaç. 

Com és un espai de treball perfecte? Un espai inspirador, flexible i adaptable, amb llum natural, acollidor, silenciós, accessible i sense obstacles, personalitzable, confortable, que permeti la interacció…

Aquestes van ser algunes de les respostes que el mateix públic va donar quan el Guzmán de Yarza ens va preguntar. Però el tema dóna bastant més de sí i no és tan simple com a priori pot semblar. A més, l’espai de treball perfecte ha estat totalment diferent en cada moment històric i per això la sessió va començar amb un repàs molt interessant i gràfic de com s’havia modificat l’espai de treball durant tot el segle XX. Al final ens va situar en el moment actual on la última tendència és el concepte de cowork + xarxa social* (per exemple Impact Hub).

La primera cosa que intuïa però vaig acabar d’aclarir és que un canvi en l’espai de treball no hauria de plantejar-se sense tenir en compte altres dimensions: l’estructura organitzativa, l’entorn físic, la tecnologia i la sostenibilitat. No té sentit intervenir en l’entorn físic si l’estructura organitzativa no funciona en mode col·laboratiu, per exemple. També serà difícil que les persones d’una organització treballin diferent si el seu entorn físic no els ho posa fàcil. I evidentment, no es pot oblidar el paper que juga la tecnologia i la sostenibilitat tant en l’entorn com en la cultura organitzativa.

Un altre aprenentatge encapsulat és el tema dels diferents perfils de professional/rols que s’han observat depenent de la seva mobilitat dins/fora de l’oficina. De seguida em van ressonar els animalons que ens expliquen els de Tejeredes quan parlen dels rols que hi ha en qualsevol equip.

Es tracta de l’estudi fet per Myerson i Greene a “Space for thought:designing for knowledge workers” on es van identificar 4 tipus perfils de treballadors. Això és important a l’hora de conèixer les necessitats d’aquests perfils i dissenyar espais adients per poder exercir cada funció.

L’àncora és la figura estàndard de professional sedentari que no es mou del seu lloc de treball i que exerceix tota la seva activitat des d’allà. Sempre el trobes en el seu lloc. En la terminologia de Tejeredes podria ser la formiga.

El connector és la figura del professional que potser no trobes a la seva taula perquè està constantment bellugant-se per l’interior de l’edifici fent reunions, consultes, etc. Té una activitat més relacional i d’interacció. En la terminologia de Tejeredes podria ser l’aranya.

El recol·lector és la figura del professional que té molta activitat fora de l’edifici i que es basa molt en les noves tecnologies per realitzar les seves tasques. Aporta noves informacions i relacions molt valuoses que porta dins el cau. En la terminologia de Tejeredes podria ser l’abella.

Finalment, el navegador és la figura del professional que està constantment en moviment, viatjant i gairebé es converteix en un visitant quan torna a l’oficina. En la terminologia de Tejeredes podria ser la guineu.

Un altre gràfic que vaig córrer a copiar en els meus apunts és aquest. Està fet per Gensler a What we’ve learned about focus in the workplace i relaciona les activitats que desenvolupem normalment quan estem treballant.

Hi ha una part important de feina que l’hem de fer individualment i amb concentració (focus) però també ens relacionem de diferents maneres: per col·laborar, per aprendre o per socialitzar-nos. Cada funció ens aporta unes o altres avantatges i l’espai físic ens ha de permetre poder exercir cadascuna d’aquestes activitats amb facilitat.

Entre les conclusions a les que va arribar van sortir temes com:

• existeix un canvi de paradigma en la societat que també afecta a la manera com treballem;
• la corresponsabilitat és determinant;
• cal posar l’usuari al centre, amb valors de participació i transparència;
• és necessari incloure la flexibilitat com a atribut perquè el ésser humà és complex i divers i l’entorn físic ha de poder adaptar-se;
• aquests entorns han de ser inspiradors i fer créixer a les persones, han de permetre la socialització;

Va acabar recordant que no s’han d’oblidar les tres dimensions (la cultura de l’organització, l’entorn físic i la tecnologia) i jo no parava de relacionar-ho amb la feina que estem desenvolupant des de Nexus24. Hem fet algunes incursions amb el tema dels espais col·laboratius però, per ara, estem dedicant molts més esforços a transformar la cultura organitzativa. Amb la tecnologia estem tirant de les eines col·laboratives d’ús general que podem trobar més a l’abast. Suposo que, més aviat que tard, arribarà l’hora d’intervenir d’una forma més global amb tots aquests temes.

Per ara, ens enorgullim d’haver començat per la cultura, perquè a jutjar pel tipus de preguntes que alguns assistents van llençar al Guzmán en la part final de la sessió, crec que ens anirà molt bé haver començat per aquí.

* Aquest post el faré acabar aquí per no allargar-me massa però el complementaré amb un altre sobre diferents espais de cowork de Barcelona que vaig tenir l’oportunitat de visitar fa uns dies. Així que… continuarà.