Search

NEXUS24 UPC

Programa de Comunitats Col·laboratives

Open Search
Tag

mesura

De la relativitat de la jornada laboral en mode col·laboratiu

bola de neu wikipediaPere Losantos, UPC

Quan provem de calcular les hores dedicades al Programa Nexus24 per retre comptes se’ns generen dubtes que tenen molt a veure amb la nostra estructura atípica i l’operativa amb què treballem.

L’equip de coordinació el formem de moment tres persones que dediquem a Nexus24 el 40% de la nostra jornada a la UPC. L’altra 60% el dediquem a altres unitats (GPE, OGSIO, CATAC) on treballem en mode “normal”. Fins aquí calcular les hores és una pura regla de tres, i resulta 0,4×3= 1,2 persones ETC (equivalent a temps complet).

Però Nexus24 s’estructura també al voltant dels equips de treball dels projectes col·laboratius -o potser hauríem de començar a dir participatius– que requereixen una mètrica diferent. Veiem-ho:

Durant l’any 2015 cinquanta persones dedicaran un mínim de 40h cadascuna a Nexus24, repartides en 8 projectes seleccionats entre tots els que es presentin a partir del dia 11 de desembre. En total, 2.000h de feina en mode clàssic, aproximadament 1,3 ETC.

Per tant entre l’equip de coordinació i els equips de treball “costem” a la UPC el temps de 2,5 persones. És realment així? Podria ser que 2.000h distribuïdes entre 50 persones treballant en mode co·laboratiu fossin més (o menys) productives que 1’3 persones a temps complet?

Analitzem el cas d’un projecte de 20 setmanes en què els equips de treball alternen una setmana amb reunió de 2h de posada en comú amb una setmana de treball individual o en comissions per fer els “deures” i avançar en el projecte.

Durant aquestes dues hores no hi ha cafès, ni pauses, ni esmorzars, es disposa d’un màxim de flexibilitat en la planificació, i es treballa per resultats i orientació al client. No es perd el temps buscant documents perquè estan linkats a les tasques del Trello, no s’envien e-mails amunt i avall amb versions, no imprimim, no hi ha reunions individuals amb el cap o la cap, tot s’analitza en equip sobre el mateix Trello. Gairebé ni respirem!! Això sí, al final del projecte, un dinar de traje* fem.

I potser us pot semblar que 15 dies sense contacte físic és molt, però de debò que les actuals eines de treball col·laboratiu permeten seguir el fil de totes les actualitzacions en el projecte.  Cal tenir en compte a més que tot plegat està amarat de l’entusiasme que aporta la participació voluntària, els valors compartits, un propòsit comú, i la pressió de la comunitat en forma de presentació de resultats al final del projecte.

Definitivament, pensem que és més productiu treballar i que -ara que no ens sent ningú- podríem atrevir-nos a marcar un coeficient corrector d’hores dedicades al treball col·laboratiu tal i com es fa amb les hores extres de diumenge. No cal que siguin el doble, posem un factor 1,4. 10h treballades en mode col·laboratiu equivalen a 14 en mode normal, i és que tot depèn de l’observador/a com deia l’Albert 🙂

D’aquestes quatre hores “en escreix”,  la meitat se les queda la UPC perquè ha invertit (com en el cas de l’estalvi energètic) i l’altra meitat la persona que ha participat en el programa per implicar-se en més projectes col·laboratius ajudant als que comencen i aconseguint un efecte bola de neu amb la velocitat d’aprenentatge, especialment lenta a l’inici dels projectes.

O qui sap, potser caldrà especificar a Tempus sota quin règim estem treballant perquè adapti la productivitat… 

* Dinar de Traje: Yo traje sopa, yo traje llenties, yo traje maduixetes...

La imatge és de http://ca.wikipedia.org/wiki/Neu

0

Reflexions al voltant de la diagnosi de la col·laboració

openphotonet_DSCF1885Pere Losantos

Seguim interessats en mesurar com col·laborem. En aquest post anterior parlàvem d’unes idees una mica peregrines, factibles a llarg termini però també perilloses. Les eines estaven relacionades amb el seguiment del correu electrònic, amb enquestes, identificació de persones…

Ara que en sabem una mica més i que anem avançant en la definició del programa, pensem una mica diferent. Ens cal saber si col·laborem, sí, però tenint en compte els següents aspectes:

  • Voluntarietat: com les enquestes de clima laboral, l’única garantia -i tampoc no és completa- de que qui sigui avaluat respongui amb sinceritat és que ho faci de manera voluntària perquè l’interessa el tema i el resultat com a eina de millora.
  • Eina lúdica: o gamificació, que està més de moda. La participació és més satisfactòria si aconseguim que les persones s’ho passin bé mentre s’avaluen.
  • Individual i/o col·lectiu: és important definir si l’eina s’ha d’adreçar a la cultura col·laborativa individual o la col·lectiva, recordant que no ens interessen les persones sinó els processos i l’estat dels nodes. La nostra aposta és per tant l’avaluació d’unitats o grups de treball.
  • Com em veig, com veig als altres: aquest efecte és clàssic sigui com a unitat o com a persona: “jo col·laboro però són els altres els que no em deixen o no ho fan”. S’hauria de potenciar l’avaluació creuada, sempre que sigui possible.
  • Relacionat amb l’aprenentatge: el programa Nexus24 introdueix la cultura col·laborativa a la UPC, i les persones que hi participen aprenen mitjançant formació ben definida i participació en projectes col·laboratius adquirint nivells competencials. L’eina de mesura ha d’estar relacionada amb els graus d’aprenentatge, per exemple Aprenent, Practitioner, Auditor/a, Mestre, i amb el carrera professional
  • Recomanacions per millorar: i com a resultat l’eina ha de donar un seguit de recomanacions i propostes de millora en funció del grau assolit  de col·laboració.
  • Continuïtat del sistema d’avaluació, amb preguntes que tinguin sentit d’aquí a 10 anys i recursos.
  • Reconeixement a les unitats que participen i progressen, per aconseguir un efecte crida. D’aquí a 10 anys la unitat que no s’hagi avaluat serà la rara avis de la UPC

I dues reflexions més

La primera té a veure amb la darrera qüestió plantejada sobre els recursos. La UPC té a grosso modo 80 unitats. No té sentit dedicar una persona tot l’any a avaluar-les i establir indicadors i recomanacions, i intents anteriors (UPC sostenible) van morir per no poder dedicar recursos a aquesta tasca més enllà de l’impuls inicial necessari. Per tant, l’eina s’hauria de recolzar per una banda en els sistemes informàtics en què som experts, i per l’altra en les pròpies persones que es vagin formant i certificant com a “auditores” o com a “mestres” en treball col·laboratiu, generant també una cartera de noves competències en l’organització.

La segona és més complicada de resoldre. La col·laboració requereix estructures flexibles i planes, orientades a client i amb autonomia. Però les unitats actuals, per pròpia definició del model d’organigrama jeràrquic, no satisfan aquestes condicions. ¿Té sentit doncs avaluar el treball i la cultura col·laborativa de les unitats sent conscients com som de que és la seva pròpia concepció la que limita el seu desenvolupament en aquesta direcció?

Nota. La imatge és de la plataforma Open Photo.
DISCLAIMER SOBRE LA PUBLICITAT EN AQUESTA PÀGINA.
EL PROGRAMA NEXUS24 DE LA UPC NEIX AMB EL COMPROMÍS DE MINIMITZAR LA DESPESA SENSE QUE AIXÒ ATURI L’ACTIVITAT. PER AIXÒ FEM SERVIR EINES D’ÚS GRATUÏT COM EL BLOG WORDPRESS EN QUÈ DE TANT EN TANT APAREIX PUBLICITAT NO VINCULADA A LA UPC NI AL PROGRAMA NEXUS24. 
0

Blog at WordPress.com.

Up ↑