NEXUS24 UPC

Treballar als campus territorials de la UPC té els seus avantatges i una és indubtablement la proximitat que s’estableix entre les persones que hi formem part. Aquest tracte més distès beneficia la relació a nivell personal i també facilita que sorgeixin iniciatives interessants a nivell laboral.

Tenim diversos exemples a l’EPSEVG d’iniciatives d’aquest tipus

que han sorgit des de la voluntat i l’entusiasme de les persones. Són iniciatives de caire diferent però que persegueixen un mateix objectiu, beneficiar l’escola.

El primer que mencionaré és la celebració del carnaval. Ja sabeu que el Carnaval de Vilanova és un esdeveniment molt sentit a la ciutat i també ho és a l’Escola. Fa més de 15 anys que la bandera de l’Escola participa en el Diumenge de comparses a la coneguda batalla de caramels i 10 anys que s’organitza la xatonada i la merengada entre el personal de l’escola. Durant la xatonada és tradició gaudir del discurs del Rei Carnestoltes en el que fa una paròdia d’allò que ha succeït a l’escola aquell últim any. L’organització d’aquests esdeveniments no és una tasca trivial i sempre s’ha assumit de forma voluntària per part de les persones que tenen ganes de participar-hi.

Una altra iniciativa és Fem Jardí a l’EPSEVG que té per objectiu crear un jardí que agradi a tota la comunitat de l’Escola i que s’utilitzi com a espai de trobada. Aquest projecte s’està desenvolupant de forma oberta i participativa liderat per un grup de PAS i PDI. La durada del projecte és de dos cursos i es va iniciar amb un concurs d’idees de disseny del jardí on es van presentar 4 propostes, dues de les quals les van realitzar estudiants. Actualment s’estan buscant els recursos necessaris per fer realitat la proposta guanyadora feta per Garbaix i una manera d’aconseguir-ho ha estat involucrant el professorat i l’estudiantat de l’assignatura Taller de Disseny 2 del Grau en Enginyeria de Disseny Industrial. Aquests estudiants han dissenyat el mobiliari que tindrà el jardí amb palets reciclats de fusta i en aquests moments l’estan construint ells mateixos. Ha estat una oportunitat per posar en pràctica la metodologia d’aprenentatge-servei, és a dir, unir en una mateixa activitat el procés d’aprenentatge de l’estudiant amb la satisfacció d’una necessitat real que beneficia altres persones.

També vull descriure una altra iniciativa innovadora com és el programa Agile UPC Vilanova. En aquest cas es tracta d’una iniciativa d’àmbit docent per a que equips multidisciplinars d’estudiants facin el seu Treball Final de Grau utilitzant la metodologia de treball àgil, SCRUM. Aquest programa està impulsat per un grup autogestionat de PDI i PAS amb més de 20 estudiants que estan realitzant 5 projectes de diferents àmbits. La temàtica d’aquests projectes s’ha triat estratègicament perquè són àrees de treball d’interès per a l’Escola, ja sigui per motius de recerca, de promoció amb empreses i col·lectius especialitzats o per consolidar potencialitats internes.

Com veieu, aquest recull mostra experiències diferents però que tenen en comú dos factors claus a favor de la participació: han sorgit espontàniament a partir de la implicació de les persones que les han volgut tirar endavant i busquen el bé col·lectiu que és allò que els hi dóna sentit. Aquest bé col·lectiu es pot concretar en: enfortir la cohesió de la comunitat i el sentit de pertinença, fer promoció de l’escola, millorar els espais, motivar la comunitat, millorar la qualitat de la docència, reforçar les relacions amb empreses, singularitzar l’oferta docent de l’escola, connectar el coneixement i detectar nou talent, etc.

El meu pas per aquestes iniciatives em permeten ara poder fer una retrospectiva personal que vull compartir: què deixo enrere, què m’emporto i què m’agradaria trobar en aquest camí.

Què deixo enrere:  la passivitat i l’apatia, la rigidesa de les coses, l’aïllament i el recel a tot allò nou, l’avorriment, la sensació de participar en iniciatives que “estan fora de la llei” i la inversió de temps personal per compensar-ho.

Què m’emporto: aprenentatges, comprensió de noves realitats, motivació i il·lusió, alineació i sentit, confiança i cohesió, molta satisfacció, creativitat i autonomia.

Què m’agradaria trobar: més complicitats i facilitats, fluïdesa i flexibilitat, reconeixement i retorn, oportunitats, autorealització.

Aquest és el meu camí en el món participatiu a la universitat. Quin és el teu?