Maria Hortènsia Álvarez, Didac Ferrer

Més enllà dels projectes col·laboratius, des de Nexus24 hem començat a treballar amb els caps de primer nivell de la universitat, aprofitant la jornada que gerència va organitzar a la Sala Àgora de la UPC el dia 7 de juny. L’objectiu era millorar la primera versió del Pla d’Actuacions de Gerència 2016/17 i ens van demanar de posar en pràctica el treball col·laboratiu. També ens va visitar el Manel Muntada, expert en gestió del coneixement i desenvolupament d’organitzacions de l’administració pública, per inspirar-nos amb la seva xerrada.

Calia tenir-ho tot previst per aconseguir que un grup de 60 persones (que no havien triat voluntàriament estar allà sino que hi eren perquè els tocava) rendissin al màxim compartint tota la seva expertesa en un espai de 3 hores per millorar el Pla d’Actuacions. El nostre objectiu era, per una banda, aconseguir els resultats i per l’altra, transmetre un nou mètode de treball. Per fer això, necessitàvem ajuda per a facilitar els equips i la vam trobar gràcies a la comunitat de facilitadors que progressivament s’està construint al voltant de Nexus24, concretament amb el Joan Giralt, l’Isabel Darnell, l’Eulàlia Formentí i l’Òscar Poncelas. Ho van fer super bé i a més, voluntàriament!

Vam començar amb una petita activitat per trencar el gel fent una fila índia endreçada per l’any en el que van entrar a treballar a la UPC. Va ser divertit i útil per veure el que ja sabem: que tothom fa molts anys que treballa a la universitat!.
20160607_101719Fila persones

Després vam analitzar l’estructura i el contingut de l’esborrany del pla, fent canvis i abocant noves actuacions que vam anar plasmant en esquemes. Era molt important fer i no només parlar, i van sortir coses molt interessants!

En un altre bloc, per no quedar-nos només en la teoria i entrar en el terreny pràctic, vam treballar com havia de ser la implementació del pla. Per això vam començar amb un exercici  per empatitzar amb el PAS de la universitat (per aconseguir que s’impliqui en el desenvolupament del pla) i vam seguir amb un enredòmetre per trobar idees poderoses sobre diferents aspectes que facilitaran la posada en marxa i el seguiment del pla.

esquemes
També vam cocrear el plafó de valors, llistant els valors que necessitem per tirar endavant aquest pla. Valors

Vam acabar la jornada amb la xerrada del Manel Muntada, que ens va parlar de com han d’evolucionar les organitzacions quan els temps es tornen líquids, i sembla que cal buscar més la resiliència que la planificació estratègica. Qui sap com serà el futur d’aquí a dos anys amb una evolució tan incerta?

Manel MuntadaEn relació al rol dels caps, va esmentar dues funcions bàsiques. La primera idea és que han de donar sentit al seu equip, marcant rumb i integrant l’esforç i el treball. La segona, potser més nova, és que han de saber gestionar el coneixement del seu equip, en tres dimensions: les capacitats d’organitzar-se i decidir, els entorns d’aprenentatge, i la innovació.

Segons ell, els caps han d’abandonar el concepte de controladors (perquè a ells tampoc no els agrada ser controlats!), i promoure el concepte de supervisió i d’empoderament. També va dir que els organigrames d’avui són en realitat “aristogrames”, on la gent està situada segons el poder molt més que pel valor del que aporten i dels seus mèrits real.

Va recordar que, ens agradi o no, no hi ha possibilitat de comunicació ni de col·laboració si no hi ha una voluntat real de fer-ho per part de les persones. Vaja, que si no ens ve de gust, costa moure un dit. Amb aquesta idea, va plantejar-nos una concepció molt més orgànica de les organitzacions, que tinguin un caràcter més natural, polièdric, subjectiu, espontani…i reservin espais per allò inútil. Aquest elogi de la inutilitat va ser la provocació més gran de la seva xerrada: moltes idees importants, moltes comunicacions genuïnes, emergeixen quan no busquem res concret. Quan busquem una cosa específica, tanquem el focus i no veiem altres realitats, que potser poden ser molt més determinants.

A partir d’aquí, ens va fer entendre que potser ens cal saber gestionar molt millor l’espontaneïtat de l’organtizació: espais per donar valor a la voluntat de les persones, més naturals, i més sincers, i que per fer-ho cal muscular el gen col·laboratiu, creant converses, nous contextos i nous ecosistemes. No gaire allunyat del que intentem amb Nexus24…