Maria Hortènsia Álvarez
Tenia pendent escriure la segona part d’aquest post i serà millor fer-ho abans de marxar de vacances perquè sino corre perill que no vegi la llum. Així que, enlloc de torrar-me a la platja en un dels dies de més calor, he decidit escriure una mica resguardada del sol i ben hidratada.
El mes de març vaig tenir l’oportunitat de visitar amb algunes companyes de biblioteques, 4 espais que ens havien de servir d’inspiració per donar un nou aire a la biblioteca on treballem, la de l’EPSEVG. Així que, sense complexes, vàrem estar trucant per concertar visita i a tot arreu ens van dir que ens atendrien ben gustosament, ja es respirava bon rollo només trucant. Vàrem dedicar tot un dimarts a passar el dia per Barcelona i anar d’espai en espai.
El primer va ser L’hort, situat al barri de Gràcia. Era petitet però ens va encantar. Els diferents espais (de treball, cuina, anuncis, descans…) estaven identificats amb termes metafòrics (“porta’m a l’hort”, “cultiu creatiu”, “planter”…) i a més alguns elements funcionals i decoratius estaven relacionats també amb el concepte: com les caixes de pagès a la cuina on cadascú en tenia assignada una per posar-hi les seves coses o la gespa artificial com a estora. Era un espai que desprenia molt caliu fet amb elements molt simples i naturals. Tot era molt funcional i pràctic, com l’ús de les parets amb un calendari per organitzar la reserva dels espais comuns, una recepció per poder socialitzar, etc..
Després vam agafar l’autobús i cap al Born a visitar Manual Thinking Studio. Aquest espai no és ben bé un cowork, és l’estudi de disseny de producte de Luki Huber i Gerrit Jan Veldman (els dissenyadors que van treballar amb el Bulli!) però està fet a mida per poder treballar conjuntament entre dissenyadors, clients, visitants… Segur que l’haureu vist si heu passejat pel costat del Born CCM perquè crida molt l’atenció. El Gerrit ens va atendre superbé, gairebé ens va fer una master class sobre el procés i les característiques d’un bon disseny de producte. Ens va dir que “parlar” ens porta al passat però que “treballar amb les mans” prototipant ens porta al futur; que un producte (servei) ha de ser novedós i funcional al mateix temps; que s’ha de treballar de peu per ser més creatius; que cal superar els egos per col·laborar i trobar idees xules… i tot això tenia el seu reflex també en l’espai físic i les eines que utilitzaven. Tot l’espai era únic i comunicat amb taules altes per treballar de peu, la paret estava coberta de caixetes transparents plenes de multitud de materials i objectes que servien d’inspiració i a l’hora d’emmagatzematge, a més s’hi podien penjar panells per poder treballar o penjar els famosos mapes mentals fets amb etiquetes removibles. És un lloc obert i transparent a la col·laboració, experimentació i creativitat.
Estàvem relativament a prop del MOB (Makers of Barcelona), un espai enorme de cowork en tota regla que inclou un FabCafè, situat al carrer Bailen amb Ausiàs Marc. De fet, el que més ens va agradar va ser el FabCafè situat a l’entrada on, mentre fas un batut esperes que t’imprimeixin la teva peça 3D o et tallin alguna cosa amb la talladora làser. Traspassada aquesta zona, entres al cowork pròpiament i ens va xocar una mica el seu caos i desordre. Tot i estar ple de gent treballant, no era un espai que convidés a passar-s’hi hores. Hi havia zones per a “residents” (potser més polides), zones per a “passants”, aules o zones de reunió i una cuina oberta. El que destacaria positivament seria el sentit de comunitat i de “hub” que promouen activament. Vam comprovar que no només cal facilitar un espai adient sinó que s’han de dedicar esforços a activar i creuar relacions humanes perquè sorgeixin noves idees i noves col·laboracions. De fet, creiem que aquest devia ser el gran reclam del MOB. Organitzaven multitud d’esdeveniments, des de trobades afterwork a setmanes específiques al voltant d’un tema convidant experts externs, a cursos de yoga, emprenedoria, etc..
L’última visita la vam fer al Centre de documentació del Museu de Disseny de Barcelona. La nostra biblioteca també és de disseny i volíem aprofitar que estàvem a Barcelona per conèixer-la i per incloure a la ruta també alguna biblioteca! Abans d’accedir a la biblioteca ja ens van impressionar les aules de formació o sales de treball en grup que hi ha dins el Museu: espais diàfans i molt polivalents amb taules abatibles amb rodes; superfícies verticals de vidre per poder dibuixar, enganxar, projectar; materials moderns i lluminosos, etc. Del centre ens va encantar el seu fons (molt actual i divers) però també l’espai perquè s’aprofitava molt bé la llum dels grans finestrals, perquè hi havia una zona de lectura informal molt agradable, l’alçada dels prestatges i la possibilitat de fer consultes ràpides amb unes tauletes que hi estaven recolzades; la senyalització. També ens va agradar la “biblioteca de materials” adjunta que gestiona un grup de recerca i serveix per experimentar en diferents tipus de materials.
Així vam acabar un llarg dia però molt divertit i sobretot, inspirador. Vam detectar que, tant els espais de treball de la UPC com, perquè no també les biblioteques, haurien de seguir algunes d’aquestes idees. Ambdós són espais d’aprenentatge, concentració, col·laboració i socialització i per això han de ser espais polivalents, oberts, agradables i dinàmics.
NEXUS24 UPC 
Leave a Reply