NEXUS24 UPC

Maria Hortènsia Álvarez

Quan poses quilòmetres entre tu i la teva rutina, agafes perspectiva i pots mirar de forma més global. Aquests dies estic fent un break a Anglaterra i he pogut reflexionar sobre la innovació que estem vivint a la Biblioteca de l’EPSEVG. També em va ajudar la sessió formativa sobre gestió del canvi que ens va oferir Sylvain Loubradou just el dia que agafava l’avió per marxar. Em vaig adonar que moltes de les coses que ens va dir és el que ja estem practicant a l’equip de la biblioteca, per tant anem molt bé!

Encara no fa un any que vam fer un diagnòstic de com treballàvem a la biblioteca amb un col·laboròmetre.

També vam definir quin era el nostre propòsit, és a dir, per a què servim i amb quins valors volíem desenvolupar la nostra activitat. L’únic que ens falta és posar-ho en algun lloc més visible de la biblioteca perquè sigui conegut per a tothom.

Entre les nostres rutines tenim la reunió setmanal dels dilluns on comentem els avenços que ha fet cadascú a partir del tauler Kanban que compartim a Trello. També hem fet algunes retrospectives però veig que haurem de ser més curosos complint amb la seva regularitat.

Com a projectes de canvi, aquest any ens vam proposar convertir la biblioteca en la segona casa de l’estudiant. Vam iniciar un procés de redisseny de l’espai de la biblioteca seguint Design Thinking i amb la complicitat de diverses col·laboracions desinteressades que han estat claus!

Una d’elles és, per exemple, la renovació de la cuina que ha fet l’estudiant de disseny Marcel Esteve per convertir-la en un entorn més atractiu pels seus companys/es.

Però aquest canvi en l’espai respon a un qüestió més profunda. Considerem que la biblioteca ha de convertir-se en un espai col·lectiu viu a on es comparteixi el coneixement i el potencial de totes les persones que acull. La biblioteca ha de ser una comunitat de coworking, un Ateneu de campus, un laboratori de creació, un hub de coneixement… Diem-li com vulguem però creiem que tenim el deure de fomentar la transversalitat, la connexió i la trobada dins el campus i també entre el campus i la ciutat.

És evident que el coneixement i l’aprenentatge ja no es troba només en els llibres, es transmet igualment en la co-creació i en la col·laboració, és a dir, en l’experiència compartida… I això vol dir que cal barrejar-nos, comunicar-nos i participar. Per això crec que, com a servei especialitzat en la gestió del coneixement per donar suport a l’aprenentatge i la recerca, hem de provocar-ho de forma activa. Hem de treballar per aconseguir aflorar aquest intangible i sortir dels nostres mostradors que tant de temps ens han “protegit” de la incertesa del món actual a la que inevitablement ens hem d’enfrontar.

Doncs ara que ja tenim un espai més dinàmic a la biblioteca el que ens toca és omplir-lo d’interaccions humanes. Cal farcir-lo d’iniciatives que siguin útils per al desenvolupament personal i professional de la nostra comunitat universitària. De fet ja hem començat però costa que el gruix dels estudiants no vinguin només a consumir universitat sinó a participar. Per això intentem anar de la mà de la delegació i altres associacions estudiantils per modificar aquesta tendència. Estem invertint temps en generar relacions de confiança entre els diferents actors del campus, inclosos professors, grups de recerca i personal d’administració i serveis.

Simplificant al màxim tot el que he explicat, al final m’adono que segurament la veritable innovació passa per cultivar una major actitud de generositat entre les persones. La col·lectivitat ha d’operar des del “donar a canvi de res” i l’individu ha d’acceptar les pròpies limitacions personals per estar en disposició “d’acollir” l’ajut que aporta allò col·lectiu. En tot això m’inspiren molt els projectes de Nipun Mehta que he pogut conèixer gràcies al MOOC del MIT Ulab: leading from the emerging future que estic fent aquests mesos. Us recomano molt aquest curs perquè uneix metodologies que ja coneixem com el design thinking amb pràctiques individuals i col·lectives d’interiorització. Explica que el canvi ja existeix en el camp de possibilitats futures, només espera poder-se materialitzar en el present a través de cadascú de nosaltres.

Per tant, no hem d’esperar que aquest canvi succeeixi, l’hem de materialitzar a partir de la nostra intuïció profunda i aportació generosa. No hem d’esperar que tinguem millors instal·lacions, més plantilla, més pressupost, més metodologies docents actives a les aules, etc. Ho hem de provar i si funciona, continuar provant. Amb confiança, creativitat i col·laboració, podem fer moltes coses.