NEXUS24 UPC

Pere Losantos

Seguint el fil del primer post sobre la jornada com a eina d’articulació i innovació comunitària, i tal i com us vam prometre, us deixem la segona part ara que ja ha passat l’esdeveniment. Hem après moltes coses, i encara queda pendent fer una retro però no ens en podem estar d’explicar ja com ho vam viure i deixant per una tercera entrada l’avaluació final, tant del l’equip impulsor com de les persones que hi van participar. 

Tota aquesta explicació respon a la nostra voluntat d’explicar fil per randa què fem i com ho fem per tres motius: a) perquè ho diu el manifest de Nexus24 que vam consensuar fa quatre anys, b) perquè com a administració que som creiem que hem de retre comptes del que fem i c) perquè creiem que tot això és innovador i pioner a la universitat, i que té un valor que cal transferir.

Dit això, anem per feina. La jornada de matí va començar a les 10h puntual a l’aula Màster de la UPC, un espai col·laboratiu diàfan amb taules i cadires mòbils que ens agrada molt. 50 persones del PAS de gestió acadèmica s’havien inscrit via google forms i  van venir per iniciativa pròpia a fer feina fora de la seva zona de comfort. Cal insistir, motu proprio (no propio, per cert). Un 90% de dones.

Vam començar amb un escalfament on per parelles s’havien de tocar, dir el nom, alguna cosa que els agradi i una que no.  Els warm-up són exercicis difícils d’entomar perquè sovint es confon amb activitats hippies o d’esplai. Res més lluny de la realitat, serveixen per conèixer l’estat d’ànim de la persona i empatitzar amb ella, i per deixar les motxilles a casa i centrar-se en la feina. I afegeixen un component lúdic i de generació de confiança bàsic per treballar fora de la zona de comfort.

Vam seguir amb la feina “de veritat”. L’objectiu del primer taller era fer una diagnosi del que no funcionava en alguns tràmits determinats (com ara la matrícula o les pràctiques). Cada centre docent de la UPC (les “facultats” per entendre’ns) havia omplert un formulari amb valoració dels tràmits per satisfacció i volum.

L’equip d’impuls de Gestió Acadèmica els havia prioritzat i vam fer 5 grups, un per tràmit, per treballar-los de manera col·laborativa. Això és necessari perquè hi ha una complexitat intrínseca deguda a que cada “facultat” fa el tràmit d’una manera diferent. Vam fer servir la tècnica del viatge de l’usuari que hem après de WeQuestionOurProject i vam poder identificar punts crítics de cada tràmit que era l’objectiu.

Després d’una merescuda pausa vam reprendre la feina. Si a la primera part havíem treballat tràmits concrets, a la segona vam assajar com seria participar d’una Comunitat de Pràctica, identificant temes d’interès i persones disposades a fer-ho. Vam triar cinc àmbits de treball i cada una de les 50 persones va penjar post-its amb un element que el seu centre fes bé, i un en què necessités recolzament. Després per grups vam mirar de relacionar-los, i treure els temes a treballar en un entorn d’aprenentatge com la Comunitat de Pràctica que encara estem fent el prototip.

L’experiència de nou va ser molt interessant perquè són persones que en el seu dia a dia estan separades per molts quilòmetres, i no tenen temps ni espai per compartir els problemes ni per celebrar allò que funciona. I aquí ho van poder fer. Per tancar la jornada cada persona va poder expressar a quin dels quatre tràmits o cinc proto-CoP li agradaria implicar-se, si així ho volien fer, i vam tancar just abans de dinar.

La valoració final la deixem per un altre post, tant la de l’equip impulsor com la de les persones assistents. Fer una retro és una eina essencial del treball col·laboratiu, i amb els formularis de Google (per esmentar una eina que ens funciona molt bé) és un moment de crear, contestar i analitzar.  Volem remarcar que les persones que facilitem aquestes sessions som personal de la UPC que ens formem de manera autodidacta perquè volem, no és un perfil reconegut -sovint al contrari- ni fàcil de trobar, però PAS a PAS ho estem aconseguint. A cost gairebé zero. A totes les persones que ho fan possible cada dia, gràcies.