Eva Vendrell

Vam acabar la tercera sessió de l’Escola de Tardor 2019 demanant que alguna persona de manera voluntària preparés per al dia 4 la dinàmica d’escalfament, i la Pilar Palacios i la Mercè Macia es van oferir, i tot seguit us expliquem què van preparar-nos, i com va anar la resta del dia…

Si voleu seguir el fil aquí podeu trobar el dia 1 i el dia 3. Les nostres expectatives per la dinamització d’entrada es van veure superades per molt, i vam començar la sessió amb molt bones vibracions: la Pilar i la Mercè ens van posar música, aromes cítrics per activar-nos i ens van fer jugar al joc de les cadires col·laboratiu que podeu veure a la imatge que encapçala l’entrada.

Vam començar per (per fi!) presentant-nos, i presentar què és el programa Nexus24: la caixa d’eines, les diferents maneres com donem suport a unitats i projectes, i en general ajudem a teixir la xarxa de la col·laboració a la UPC. Tot i que pensàvem que aquesta part podia quedar avorrida, vam veure que els i les participants tenien molt d’interès i moltes preguntes! 

Vam continuar parlant dels rols de les persones en els projectes: vam presentar una de les classificacions, la de Tejeredes (n’hi ha moltes!). Vam intentar definir-nos cada u amb el rol que pensem que ens surt de manera més natural, i després ho vam discutir amb els equips del dia anterior, quan vam treballar sota pressió per pintar les figures geomètriques de l’Àlex: vam veure com sí que era cert que emergien líders, que altres sacrificaven tot per defensar l’equip, que altres cedien pel bé del projecte… 

El que trobàvem més important és entendre que cada u es troba més còmode en un rol, tot i que de vegades n’hi toqui fer un altre, i que perquè un equip funcioni bé tots els rols han d’estar coberts. Millor cobrir-los amb les persones que s’hi troben còmodes! Treballar en confiança també vol dir entendre quins són els rols preferits dels companys, entendre quan es troben fent un rol forçat i poder-ne parlar. 

Finalment vam desmuntar la sala, vam recol·locar totes les taules i cadires a lloc per tornar-hi a donar format d’aula convencional, i ens vam reservar les darreres files per fer-hi un cercle i mirar de fer una valoració entre tothom, pensant en els espais, les dinàmiques i les relacions entre les persones… cada u tenia la seva, però la valoració general és que l’Escola de Tardor, de nou, ha estat un èxit, que totes hi hem après molt, i que ha estat molt enriquidor compartir també l’experiència amb companys i companyes d’altres institucions.