Eva Vendrell

Hem començat el gener amb bon peu: recordant el que van donar de si els dos darrers dies de l’Escola de Tardor del 2019, que va acabar més a prop de Nadal que de la Castanyada: aviat n’haurem de dir Escola d’hivern! El 3er i 4rt dia els vam fer al Campus Nord, tot estrenant de manera no oficial el nou espai col·laboratiu al S217 del Vèrtex, i aquí us deixem la crònica del que vam viure la sessió 3 de l’Escola de Tardor.

La sessió la vam començar pensant quin espai necessitàvem per treballar: vam moure taules i cadires, i vam veure que el mobiliari d’una sala condiciona totalment el que hi passa a dins! 

Vam continuar amb les metodologies àgils amb l’Alex Muntada, que es va disfressar de client perepunyetes i ens va fer dibuixar i pintar formes geomètriques en temps impossibles: el que vam veure és que treballant de maneres àgils (amb esprints, obtenint feedback com més aviat millor, i fragmentant la feina per obtenir resultats que aportin valor) ens en sortíem una mica millor. 

Ens va quedar clar que els principis bàsics de la metodologia àgil són:

  • Els individus i les seves interaccions per sobre dels processos i les eines
  • El que funciona per sobre de la documentació exhaustiva
  • La col·laboració amb el client per sobre de la negociació de contractes
  • La resposta davant del canvi per sobre de seguir un pla tancat

Ens vam aturar una estona per prendre forces amb un esmorzar, i després la Mireia de Mingo ens va presentar el projecte Beure sense plàstics, que s’ha implementat a l’edifici Vèrtex de manera col·laborativa, preguntant als tècnics i experts, però també amb els usuaris, sobretot els més reticents. És l’única manera de garantir que el que fem serà utilitzat!

A continuació vam intentar definir com serien els esprints dels projectes que vam idear en les dues anteriors sessions a Sant Cugat, però ens vam adonar que els projectes encara no tenien prou concreció per fer-ho… tot i això, era interessant l’exercici de trossejar la feina, veure què aportava valor d’entrada per fer-ho a l’inici, i què era important per al projecte però no ens donava valor fins al final i per tant havia de formar part de les darreres fases del projecte. 

Per tancar aquesta tercera sessió vam fer un petit joc que consistia en posar-nos en cercle amb els ulls tancats i anar comptant números sense haver-nos posat prèviament d’acord amb l’ordre. Quan dues persones parlaven alhora, calia tornar a començar. Un dels grups va arribar fins a 23! 

Finalment vam demanar alguna persona voluntària que preparés per al dia següent la dinàmica d’escalfament, i la Pilar Palacios i la Mercè Macià es van oferir voluntàries… (continuarà)