Des que hem iniciat la preparació del programa Nexus24, estem aprenent moltes coses. Però tots sabem que fins que una cosa no la poses a la pràctica, ben bé no l’aprens. El passat dimarts 7, vam tenir l’oportunitat de practicar-les a la 1a jornada col·laborativa universitat-ciutat “Sinèrgies per a la inclusió”. Val, fèiem una mica de trampa: el tema ja era col·laboratiu en sí mateix, doncs no es pot entendre la inclusió sense la col·laboració. O dit al revés, una col·laboració no inclusiva, difícilment és col·laboració. Segon, el format de l’esdeveniment també era col·laboratiu: havíem preparat una olla barrejada de diversitat amb tècnics muncipals, entitats d’inclusió, professors, estudiants, PAS…
En el fons, el que tractàvem de fer era articular connexions improbables que habitualment no solen tenir el seu espai o depenen simplement de casualitats. A banda de buscar la varietat en el perfil dels participants, vam escenificar el diàleg: primer la universitat explica en què està pensant i investigant. Després, les entitats del districte expliquen quines necessitats tenen i quins reptes plantegen. Es complementaven els dos punts de vista? Bastant, i en tot cas sortien moltes oportunitats i espais d’interès mutu. Però normalment, en una jornada normal, aquí s’acaba la història i cadascú se’n torna a les seves ocupacions.
Aquí no, tot just començava: després d’això, mans a l’obra, i a co-crear junts!
Al matí, l’objectiu dels grups de treball era identificar junts alguns projectes interessants. Per fer-ho, ens vam posar a treballar a l’aula més agradable i gratuïta en recursos del campus: l’espai exterior. Sí, vam sortir a la plaça de telecos del Campus Nord (com que també em dedico a l’estalvi energètic de la UPC, em va resultar doblement satisfactori). Semblarà una tonteria, però en general als espais exteriors hi van els estudiants o el personal a fer un cafè, i l’ortodòxia diu que no s’hi pot treballar. Mentida!
Vam utilitzar l’enredòmetre que havíem après dels amics de Tejeredes, i van sortir molts lligams i idees. A la tarda, a l’Ateneu, ens vam deixar portar pels experts en design-thinking de We question our project, i en 5 grups de treball vam prototipar solucions a reptes per millorar la inclusió a les Corts. Va ser divertit i molt productiu.
En resum, la jornada va resultar ser intensa i molt interessant. Apunto a continuació algunes idees, que segur que no són noves, però que juntes poden ser una pinzellada del valor de la jornada:
- Quan parlem d’inclusió, centrem-nos en els trets discapacitants de l’entorn, i no en les discapacitats de les persones. Per exemple, la Natàlia Perez ens mostrava com el mapa de metro de Londres s’encongeix en un 80% si vas en cadira de rodes.
- Busquem l’origen de les solucions per a qui viu de prop les dificultats cada dia. El genial PalJoc de la Fundació CIM va néixer al cap d’un infermer.
- Dediquem temps a articular les xarxes i connectar les persones que busquen solucions. Es va posar de manifest -i exasperava a unes quantes persones d’entitats- veure com la manera d’innovar és molt ineficient, perquè es reinventa la roda cada dos per tres. Aquí rau la necessitat real del treball col·laboratiu eficaç.
- La tecnologia centrada en les persones esdevé una manera molt interessant de projectar la UPC i tota la feina que s’hi fa. Era la primera vegada que veia gent emocionada i ulls brillants en veure els projectes de recerca que tenim en marxa.
- Donem-li molt més valor i empaquetem la recerca que es fa a les universitats, sovint de forma desinteressada, per a col·lectius minoritaris. El Felip Fenollosa, director del Centre CIM, em va comentar que mai s’havia parat a reflexionar i “encapsular” 10 anys d’innovació social, i que ens agraïa que l’havíem obligat a fer-ho per a una jornada com aquesta. A vegades, allò perifèric pot esdevenir central, si s’enllaça.
Em pregunto si d’aquí 10 o 20 anys ja haurem entès que en el disseny dels serveis públics hi ha un potencial increïble si es dediquen persones i equips a connectar i articular persones, organismes i institucions. A cada sessió, jornada o reunió on vaig, sempre sento la mateixa cantarella: falta coordinació, això ja ho hem fet, cadascú va per lliure, etc. Sembla encara que invertir en l’esforç de col·laborar i articular xarxes sigui vist un luxe que només et permets quan tens molts recursos. I en canvi, diria que és la manera més intel·ligent d’aprofitar-los quan en tens pocs.
NEXUS24 UPC 
Leave a Reply