El treball col·laboratiu té en el prototipat de solucions una de les seves eines més útils però alhora més perilloses perquè la distància entre el prototip i el nyap és molt, molt curta. Per això amb el GT Impuls NX24 mirem de validar les eines abans de posar-les a disposició de la comunitat. Durant aquest darrer mes hem estat treballant sobre els processos relacionats amb la convocatòria d’idees per projectes de treball col·laboratiu, i amb l’eina del col·laboròmetre.
Començant pel col·laboròmetre (una versió tunejada del de @Tejeredes), aquest setmana els membres del GT han superat les seves vergonyes i han organitzat sessions de petit format amb l’eina per determinar si el prototip que havíem prototipat era prou entenedor i útil. Les conclusions es poden trobar -com sempre- a la bitàcora del GT, però a grans trets són:
- Cal definir millor les paraules triades i l’abast de l’eina. Si, posem per cas, parlem d’autonomia en el lloc de treball, no queda clar si ho fem sobre la persona, la unitat, o sobre tota la UPC.
- A més d’una bona eina de difusió ha resultat una eina molt útil per identificar i posar sobre la taula problemes de gestió de les unitats que el dia a dia no ens deixa veure.
La segona eina a validar ha estat la pròpia web del programa i en concret el flux de la convocatòria de projectes. Durant uns minuts hem fet pública la pàgina web i 16 ulls nous han navegat a consciència per valorar tant la seva usabilitat com el fet que fos engrescadora i entenedora. També a grans trets podem dir que ens queda molt per fer, que cal simplificar la informació donant-la a mida que creix l’interès del lector, millorar la imatge i les plataformes, aclarir algunes etapes del procés, i tornar a passar la prova de foc.
I, en ambdós casos, ser conscients de les limitacions de cadascú, trobant l’equilibri entre avançar encara que sigui en mode prototip i delegar a persones que en saben més però que per càrrega de feina ens fan anar més a poc a poc. Els experts parlen del Minimum Viable Product (MVP)
A minimum viable product has just those core features that allow the product to be deployed, and no more. The product is typically deployed to a subset of possible customers, such as early adopters that are thought to be more forgiving, more likely to give feedback, and able to grasp a product vision from an early prototype or marketing information.
i això és el que provem de fer a cada sessió de treball. Seguim!
Leave a Reply