NEXUS24 UPC

Pere Losantos

Seguim interessats en mesurar com col·laborem. En aquest post anterior parlàvem d’unes idees una mica peregrines, factibles a llarg termini però també perilloses. Les eines estaven relacionades amb el seguiment del correu electrònic, amb enquestes, identificació de persones…

Ara que en sabem una mica més i que anem avançant en la definició del programa, pensem una mica diferent. Ens cal saber si col·laborem, sí, però tenint en compte els següents aspectes:

• Voluntarietat: com les enquestes de clima laboral, l’única garantia -i tampoc no és completa- de que qui sigui avaluat respongui amb sinceritat és que ho faci de manera voluntària perquè l’interessa el tema i el resultat com a eina de millora.
• Eina lúdica: o gamificació, que està més de moda. La participació és més satisfactòria si aconseguim que les persones s’ho passin bé mentre s’avaluen.
• Individual i/o col·lectiu: és important definir si l’eina s’ha d’adreçar a la cultura col·laborativa individual o la col·lectiva, recordant que no ens interessen les persones sinó els processos i l’estat dels nodes. La nostra aposta és per tant l’avaluació d’unitats o grups de treball.
• Com em veig, com veig als altres: aquest efecte és clàssic sigui com a unitat o com a persona: “jo col·laboro però són els altres els que no em deixen o no ho fan”. S’hauria de potenciar l’avaluació creuada, sempre que sigui possible.
• Relacionat amb l’aprenentatge: el programa Nexus24 introdueix la cultura col·laborativa a la UPC, i les persones que hi participen aprenen mitjançant formació ben definida i participació en projectes col·laboratius adquirint nivells competencials. L’eina de mesura ha d’estar relacionada amb els graus d’aprenentatge, per exemple Aprenent, Practitioner, Auditor/a, Mestre, i amb el carrera professional
• Recomanacions per millorar: i com a resultat l’eina ha de donar un seguit de recomanacions i propostes de millora en funció del grau assolit  de col·laboració.
• Continuïtat del sistema d’avaluació, amb preguntes que tinguin sentit d’aquí a 10 anys i recursos.
• Reconeixement a les unitats que participen i progressen, per aconseguir un efecte crida. D’aquí a 10 anys la unitat que no s’hagi avaluat serà la rara avis de la UPC

I dues reflexions més

La primera té a veure amb la darrera qüestió plantejada sobre els recursos. La UPC té a grosso modo 80 unitats. No té sentit dedicar una persona tot l’any a avaluar-les i establir indicadors i recomanacions, i intents anteriors (UPC sostenible) van morir per no poder dedicar recursos a aquesta tasca més enllà de l’impuls inicial necessari. Per tant, l’eina s’hauria de recolzar per una banda en els sistemes informàtics en què som experts, i per l’altra en les pròpies persones que es vagin formant i certificant com a “auditores” o com a “mestres” en treball col·laboratiu, generant també una cartera de noves competències en l’organització.

La segona és més complicada de resoldre. La col·laboració requereix estructures flexibles i planes, orientades a client i amb autonomia. Però les unitats actuals, per pròpia definició del model d’organigrama jeràrquic, no satisfan aquestes condicions. ¿Té sentit doncs avaluar el treball i la cultura col·laborativa de les unitats sent conscients com som de que és la seva pròpia concepció la que limita el seu desenvolupament en aquesta direcció?