Jordi Pujol Nadal, equip Landing at the UPC

Fer un projecte és com fer un castell: fan falta moltes mans i molta gent per dur-lo a terme. Els castellers no poden pujar sense la pinya, la pinya no té sentit si no aguanta els castellers. L’entesa entre uns i altres és la clau. I la paraula clau és col·laboració. La metàfora està gastada (fins i tot ja en fan anuncis a la tele!), però no per això deixa de ser vàlida i, en qualsevol cas, ens serveix per descriure simbòlicament el que hem estat fent els integrants del projecte Landing at the UPC, treballar en equip, d’ençà de l’acabament de l’Escola de Tardor del Nexus 24. Primer, hem construït entre tots una pinya. Hem parlat amb doctorands internacionals, els hem fet una enquesta, hem mirat com els acullen en altres universitats del món, hem fet un recull de bones pràctiques. Després, hem començat junts a aixecar el castell. Hem detectat les necessitats acadèmiques, socials, culturals i personals que aquests estudiants tenen quan arriben a la UPC, hem fet un índex de continguts i hem començat a elaborar un recurs virtual que servirà per recollir en un sol espai tota la informació que necessiten: admissions, beques, ajuts, supervisors, tesis,  allotjament, NIE, cost de vida, cursos de llengua i cultura… Fa uns dies, vam presentar l’estat del projecte a les nostres padrines,Helena Martínez i Lourdes Reig, i esperem que aviat sigui una realitat. No sabem si farem un castell de 8, de 9 o de 10, però l’alçada tampoc no és el més important. El que compta és tot el que estem aprenent construint aquest castell.