Didac Ferrer

El passat dimecres 23 de novembre vam fer la 2a jornada UPCrecircula al Campus del Diagonal-Besòs. Una cinquantena de persones, majoritàriament PAS, ens vam trobar per compartir coneixement i projectes pràctics que ens ajuden a portar els models d’economia circular als nostres campus, donat que estem en plena Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Podeu veure un resum dels diferents moments aquí.

Perquè no tot fós només una qüestió de “materials” i parléssim de “persones”, vam començar centrant-nos en les persones amb l’Alba Trepat, de SETEM, que ens va parlar del projecte ElectronicsWatch que denuncia les condicions laborals a les fàbriques de dispositius electrònics. Ens va avançar que properament hi haurà accions a l’àmbit universitari.

Van seguir vuit presentacions curtes al mosaic d’experiències, on es van mostrar iniciatives molt interessants des de diferents àmbits de la UPC que compartien un propòsit comú: experimentar solucions que permeten  avançar de forma pràctica cap a un ús de recursos més racional a la universitat. L’agilitat de les presentacions, i un ràpid sistema de feedback, va permetre treure molt suc d’una intensa hora. A mi em va robar el cor l’Albert Cejudo, estudiant de materials de la EEBE, que amb els taps de plàstic que recull a l’escola en fa provetes per fer els assajos de l’assignatura de materials.

Us recomano, tanmateix, parar atenció al mosaic, i veure les experiències de compostatge a Torre Girona, de virtualització d’equips de sobretaula a Telecos que permeten treballar des de qualsevol lloc amb equips informàtics modests, de recollida selectiva centrada en l’usuari a l’EEBE, de compartir equipament de laboratori o de sistemes de reprografia que permeten fer polítiques de racionalitat, entre d’altres. Confirmat:  fer un ús raonable dels recursos materials és un desig compartit per cada vegada més persones.

Hi va haver també tallers de co-creació. Vam trobar solucions a problemes recurrents, com per exemple el transport d’objectes que no es fan servir en un lloc, a un altre campus on els necessiten. O començar a visualitzar la potència de disposar una plataforma campuslab per tal que els nostres estudiants puguin tenir experiències de transformació sostenible pràctica durant els seus estudis aprofitant els propis problemes dels campus. I que els ajudi a trobar feines interessants i amb sentit. En efecte, el Francesc Magrinyà, de l’AMB, ens va dir a la cloenda que cada vegada més empreses i ajuntaments busquen quasi desesperadament tècnics amb visió d’economia circular. I si els ajudem?

Vam fer visites, tant internes (per veure com l’EEBE està desplegant el nou model de recollida selectiva), com externes: a l’ECOPARC, on es tracta una gran part dels nostres residus, i a la Fundació Formació i Treball, veïns de luxe del campus. Ens vam quedar amb el regust agredolç de veure com aquests iniciatives tant interessants són, alhora, el símptoma d’una societat atrapada en un model de consum obsessiu i destructiu.

Al final, em quedo amb una frase que vaig sentir diverses vegades. “Quantes coses interessants que es fan, i que ningú no coneix!“. Certament, la col·laboració ja no és un luxe. Simplement és indispensable si volem crear una economia i unes organitzacions que funcionen.