Pere Losantos
Tot sovint les persones que prestem serveis públics oblidem preguntar a qui els rep si el que fem li resulta útil i accessible. I sovint també se’ns oblida que són una font inesgotable d’idees per millorar-los. Avui la serendípia ens ha dut a una sessió de l’Escola d’Enginyeria Barcelona Est, (EEBE) del nou Campus Diagonal Besòs que justament és l’excepció que confirma la regla.
Els estudiants d’entrada estan realment sorpresos de que algú els demani opinió sobre l’operativa de l’escola i el seu sistema de qualitat, un concepte que encara els queda lluny, i que sona antic. És el primer cop que es fa -es una escola nova- i tot i que hi ha poca assistència les seves aportacions són molt valuoses. Siguem realistes, quant tu estudiaves, vas contestar mai les enquestes de qualitat? En tenies, de sistema de qualitat? Potser és un tema de canvi de cultura de la societat també.
L’escola ha preguntat l’estudiantat aspectes relatius a la qualitat, comunicació i gestió acadèmica: usabilitat de les enquestes i formularis, ubicació, si són massa feixugues o per contra no aporten informació rellevant, i si les consideren útils… Pel que fa a la comunicació es pregunta sobre quins canals fan servir i quins farien servir? Perquè quan dissenyem tendim a pensar que als 20 anys s’actua igual que als 40 o 50, i tot sovint hi ha sorpreses sobre on cal dedicar els recursos. Per exemple, els monitors d’informació de l’entrada tenen algun sentit? O la nova eina Demana d’atenció a l’usuari la perceben com una millora respecte al canal de mail anterior? Veurem què diuen les respostes.
Però més important, l’escola o si més no jo com a observador passiu ens hem sorprès quan se’ls ha donat l’opció de fer la carta als reis sobre les seves necessitats en l’àmbit dels serveis TIC, un dels puntals de l’escola. I és que saber escoltar és una actitud que hem perdut en un mar de supèrbia o escassedat de recursos, i hauria de ser just a l’inrevés. Han sortit demandes curioses com aquestes:
- Podríem saber quins ordinadors -un a un- estan lliures a cada aula informàtica sense haver-hi d’anar? I quins programes tenen instal·lats?
- Podríem disposar de les aules docents com a sala d’estudi? O podríem saber quin és el nivell de soroll d’una aula d’estudi?
- El visualitzador i configurador d’horaris -si, els estudiants es configuren els horaris- està bé però els meus companys de l’altra escola tenen més prestacions, no es podria fer també aquí? Com és que no hi ha un mateix aplicatiu per tota la UPC?
- Per què la home de l’escola és tan estàtica? Per què en època d’exàmens no hi ha les aules de cada prova cada dia i hem d’anar assignatura per assignatura per trobar-les? Per què si hi ha la informació no es pot posar la de cada dia? Això és el que volem veure, no ens interessa massa a informació de l’escola un cop matriculats.
- I de les sales d’estudi que sovint en època d’avaluació estan saturades, podríem saber quins seients estan lliures abans d’anar-hi? O podríem reservar seients individuals?
Aquesta darrera qüestió -real- podria ser un Treball Final de Grau molt interesssant sobre la IoT. Com podríem saber si en algun altre campus s’ha fet ja o si algú ho està treballant? Com podem saber com a estudiants si hi ha algun professor a qui l’interessés com a TFG o TFM? Com podria jo oferir-me a fer un TFG sobre això, o trobar companys, encara que siguin d’altres escoles o campus, per fer un TFG col·laboratiu?
I estirant d’aquest fil es podrien engegar molts i molts projectes d’innovació docent i d’innovació en la gestió, només cal tenir una mica de temps per deixar de banda els processos estables per uns minuts i dedicar temps a co-crear amb usuaris i usuàries, que són la millor font d’inspiració.
March 16, 2018 at 3:52 pm
Algunes d’aquestes propostes estan implementades a l’ETSEIB (“Podríem saber quins ordinadors -un a un- estan lliures a cada aula informàtica sense haver-hi d’anar?”).
Potser és cosa de comunicar-se i transmetre la informació? 🙂