Pere Losantos

Arribar als gairebé 10 anys de vida del programa UPC Nexus24 ens permet mirar enrere i veure com hem evolucionat, noves eines, aliances renovades i un mateix propòsit, que el 2024 treballar de manera col·laborativa sigui normal a la UPC. Escrivim avui sobre una d’aquestes noves eines, les xarxes híbrides d’aprenentatge, i algunes de les coses que hem après fins ara.

Nexus24 va començar l’any 2015 amb una crida general a projectes TEC (treball en equips col·laboratius) d’entre 4 i 7 persones de diferents unitats. Durant quatre anys els projectes que s’hi van presentar tenien objectius ben diversos: endreçar el banc d’imatges o el coneixement tàcit de la UPC, gestionar millor els objectes perduts de consergeries o crear embrions de xarxes de col·aboració estable (FunQ). A partir del 2018 el programa es va focalitzar en projectes en el si d’una unitat, els PACUs, amb un nucli impulsor i diferents equips de treball que actuaven sobre reptes de les unitats (entre 10 i 150 persones). Finalment l’any 2020, arrel de la pandèmia, vam descobrir una nova forma de treballar i aprendre per a grans col·lectius, les xarxes híbrides d’aprenentatge com ara la xarxa de suport a la transició a Gsuite que vam descriure aquí i que en aquell moment pensàvem que seria flor d’un dia.

No sabíem com d’equivocats estàvem.

La UPC la formen una estructura de petites repúbliques -mai regnes de taifes, no malpenseu- escampades per la demarcació de Barcelona i uns serveis generals situats al Campus Diagonal Nord. Cada campus té un servei de gestió acadèmica, un de gestió econòmica, un servei TIC, una unitat de recursos, gestió de la recerca, laboratoris dimensionats segons les necessitats i en alguns casos acompanyats per la seva contrapart a serveis generals per una qüestió eficiència. De l’estructura de gestió de campus en diem UTG, unitats transversals de gestió. (Nota: també hi ha excepcions com el de biblioteques, on campus i serveis generals formen una única unitat).

Una de les mancances detectades de fa temps en aquesta estructura és la desconnexió entre els campus i entre aquests i els serveis generals: una o dues trobades anuals, i poc més tret d’algunes excepcions. Tot això ho expliquem perquè durant la pandèmia aquesta desconnexió es va accentuar, i algunes persones de l’àmbit de la gestió acadèmica -tant serveis generals com UTG- van decidir replicar el model de la Xarxa de Suport TIC per mirar de solventar aquest problema aprofitant l’experiència prèvia que tenien amb una altra plataforma i que no va reeixir.

La Xarxa de suport a la Gestió Acadèmica, i més

L’objectiu de l’equip impulsor era establir un protocol que servís també per a altres àmbits de gestió amb amb la mateixa problemàtica. Tot i que es podia aprofitar el que s’havia fet amb la Xarxa de suport TIC no era ben bé el mateix perquè aquesta no presentava una estructura de serveis centrals (o generals) i de campus tan accentuada, sinó que més aviat estava orientada a la resolució de problemes sobre les TIC, comuns a serveis centrals i campus.

L’equip va començar fent un pilot amb les eines de google workspace identificant de manera col·laborativa les problemàtiques més comunes i qui podria liderar o coordinar els xats de treball. El següent pas va ser muntar diferents sales i deixar que evolucionessin, sempre respectant el principi “hi ets perquè hi vols ser” que guia a Nexus24 des del primer dia. Algunes sales van funcionar millor que altres (tot això en online) i a poc a poc es va consolidant. Queda encara molta feina per fer perquè no hem arribat a fer les píndoles gravades, però sí per exemple documents recollint els dubtes principals en alguns casos.

Xarxa Suport TIC, Xarxa Suport Gestió Acadèmica… quina serà la tercera xarxa? Un cop arribats aquí, i sent plenament conscients de que cada xarxa té les seves particularitats, creiem que el model és plenament replicable com a eina d’aprenentatge distribuit i àgil (i efímer, si cal). Per què no una xarxa en l’àmbit de la sostenibilitat i l’estalvi energètic? O de personal tècnic de laboratoris? O de la gestió de la recerca? Quin paper juga l’estudiantat i el PDI que fins ara han quedat al marge? Tot és posar-s’hi.

Cinc idees clau

De tot el que estem aprenent en aquest camí en podem destil·lar aquestes cinc idees:

No hi ha xarxa real sense necessitat: les xarxes d’aprenentatge ens han funcionat quan hi havia una necessitat explícita com ara aprendre a fer anar el Google Workspace des de casa o resoldre dubtes de gestió compartits, i quan s’ha resolt la crisi, s’han adormit (que no extingit, és molt més fàcil revifar quelcom existent que començar de nou)

Facilitadors i reconeixement institucional: les xarxes necessiten nodes (persones) que convidin a participar, donin la benvinguda, extreguin i explicitin el coneixement, proposin projectes i generin confiança. És una competència nova (o renovada) i requereix dedicació, tanta o més com preparar una formació estàndard. Si som capaços de reconèixer aquestes formacions convencionals, per què no ho fem amb les xarxes d’aprenentatge?

Una eina més per generar projectes col·laboratius: hem explicat com Nexus24 funcionava inicialment amb una Crida genèrica a projectes i després en el si de les unitats. La gestió de les xarxes d’aprenentatge hauria de ser similar, amb crides dins de la pròpia xarxa, mètrica, retorn i reconeixement des de Nexus24 de la feina feta.

Coordinació amb estructures formals: no és bo perdre de vista que vivim en un model dual, que hi ha jerarquies i responsabilitats, i que sovint hi ha projectes de millora en marxa. Bucar la complementarietat dels dos entorns és clau per aconseguir la màxima capilaritat de les iniciatives, l’encaix estratègic dels projectes i el paraigües institucional a l’activitat de la xarxa.

Joan (serveis territorials): "Si penjo un dubte al xat, què pensarà la resta de companyes del meu campus? Que perdo el temps? I les dels altres campus? Que no sé fer la meva feina? I encara pitjor, què pensaran des dels serveis generals? Millor no deixo res per escrit al xat"
Anna (serveis centrals): "Si des dels campus em fan una consulta i em mullo massa amb la resposta, què passa si no l'encerto? Què dirà la meva cap? Què pensaran, que no en sé prou? He de tenir totes les respostes de manera immediata? Millor no deixo res per escrit al xat..."

Presencialitat: us sonen aquestes situacions? Quan preguntem en petit comitè ens hi trobem sovint amb aquestes respostes (que apareixen no tant perquè siguin digitals sinó perquè queda per escrit el que diem). Creiem que cal complementar la immediatesa i capilaritat de les xarxes amb trobades presencials de petit format (per exemple pels àmbits del xat) per superar aquestes barreres de confiança.

I fins aquí el que volia dir sobre aquesta idea de les xarxes com a eina d’aprenentatge que ens comença a funcionar.