NEXUS24 UPC

Pere Losantos

I arribem al final d’aquesta sèrie d’entrades (post1 i post2) sobre l’activitat de l’equip d’impuls de l’àrea de Gestió Acadèmica. A la primera vam parlar de la preparació i de l’equip impulsor, a la segona del desenvolupament de la jornada, i en aquesta tercera parlarem de la retrospectiva, la retro en clau #agile.

Un cop acabada la jornada del 22N l’equip impulsor es va trobar per treballar quatre punts, definint amb l’eina d’ordre del dia el temps dedicat a cadascun. En el nostre beta permanent millor tenir gairebé acabat cada punt que anar deixant per més endavant el darrer de la llista perquè com més temps passa, menys es recorda. Aquest és un dels rols del facilitador de l’equip impusor, marcar els tempos de cada reunió. Els quatre punts a treballar van ser:

1. Analitzar la informació generada per les 50 persones que van participar a la jornada sobre possibles solucions als tràmits i instruments per compartir la informació.
2. que i la retro que havien fet les persones assistents a la jornada amb un formulari google un dia després, cal mantenir vius els records.
3. Fer la nostra pròpia retro del primer sprint de treball que ha durat dos mesos i que tenia com a objectiu principal la jornada i la diagnosi preliminar dels processos.
4. A partir de la nostra retro, planificar el proper sprint de dos mesos de feina.

Els punts 1 i 2 no van ser difícils, doncs es tractava de tenir en compte el que havien dit les persones assistents a la jornada. Retallant per aquí i per allà vam poder agrupar els punts positius i negatius i treballar sobre el que ens transmetien les persones participants. En general la valoració de la jornada va ser positiva, amb molta incidència en la possibilitat de treballar plegats reptes comuns a totes les escoles, i la demanda de donar certa continuïtat mitjançant grups de treball o comunitats de pràctica més o menys formals. Aquesta informació serà clau en la definició dels projectes d’innovació de l’àrea de gestió acadèmica a partir del gener.

La segona part va ser una mica més complicada perquè ja tocava mullar-se en primera persona sense que fos res personal. Costa molt pensar en el procés i no en la persona que hi ha darrera, especialment quan hi ha diferents nivells jeràrquics pel mig, però ens en vam sortir. Vam analitzar coses bones, coses no tan bones i idees per millorar sobre els espais, les relacions entre les persones i com havíem treballat. Opinions diverses des de la confiança de grup generada durant dos mesos (i en alguns casos anys) però també va quedar clar que encara hi ha feina per fer.

Com sabreu el Rector i l’equip de direcció de la UPC ha canviat, i s’ha endut una de les persones clau de l’equip impulsor. L’equip va considerar que no tenia massa sentit planificar el següent sprint fins no tenir clar el recolzament i lideratge del equips impulsors, així que ara com ara aquest és el darrer post d’aquest equip, tot i que estem segurs que en vindran més. En tot cas ha estat un aprenentatge molt interessant i intens.