Didac Ferrer
Tots som creatius. O ho érem, i si no us ho creieu llegiu aquest estudi de la NASA: El 98% dels infants de 5 anys són genis creatius, als 15 ja només el 12%, i com a pares només un 2%. Alhora, anem sentint experts que diuen que si no som creatius els robots ens trauran la feina.
Estic segur que totes les persones encara tenim potencial creatiu en algun lloc, el que passa és que tots tenim maneres diferents de ser-ho, i algunes són més visibles que d’altres. També passa que tota la vida ens hem (o ens han) dit que no ho som, o que de grans ja no toca. I menys a la feina.
Per començar a desmuntar aquestes creences, no hi ha res millor que enfrontar col·lectivament un repte amb alguna tècnica de creativitat fàcil. Així, cada persona pot aportar alguna cosa, per insignificant que sembli, que pot esdevenir clau per al resultat final del grup.
Experimentar tot això era l’objectiu de la píndola nexus24 “Creativitat, més enllà del brainstorming“, durant la qual vam practicar dues tècniques per posar en pràctica la capacitat creativa col·laborativa.
Vam agafar un repte real de la universitat que ens (pre)ocupa (“quins serveis addicionals es podrien oferir als usuaris del BiciPark del Campus Diagonal-Besòs per fer-lo més sostenible econòmicament?”), i vam treballar dues tècniques (en dos grups de 6 persones). L’objectiu no era decidir solucions, sinó generar moltes opcions divergents en molt poc temps (1h).
Part 1 (30min). El Brainstorming guiat. Es tractava de generar conceptes relacionats amb la temàtica sobre la que volíem treballar.
La idea era explorar i fer emergir dimensions no evidents, tenir pensaments improbables a partir d’associacions de conceptes. Cada una de les quatre rondes s’iniciava amb una pregunta que llençava com a facilitador, i teníem 5mn a cada ronda per bombardejar el gran full de postits relacionats amb la pregunta. Al final vam agrupar els conceptes per grans categories que el mateix grup decidia.
Part 2 (30min). El 365. Un cop escalfat el cervell amb estímuls no obvis, la idea va ser generar desenes d’idees en molt poc temps (3 idees x 6 persones x 5 rondes). La clau d’auesta tècnica és que les idees es van generant a partir de les idees dels altres, i es mesclen, s’entortolliguen, muten o volen… Al final és impossible saber qui ha tingut una idea, perquè talment com descobrir l’origen de l’Univers, és inviable saber d’on neixen les idees (i tampoc no és interessant).
Sense entrar en els resultats molt fructífers de la sessió (123 idees en brut), us apunto algunes reflexions que vam poder experimentar i compartir.
- Crear col·lectivament és molt divertit. Diuen que Einstein va dir que “la creativitat és la intel·ligència passant-s’ho bé”. Serà seva o no, però mola.
- S’ha de fer en un marc de confiança, sinó no funciona. Ningú no es deixa anar si no es fia dels companys o no sent que pot dir qualsevol idea, per ridícula que sembli. Per aconseguir-ho, la funció de facilitació és molt important (no sé si ho vaig aconseguir…).
- Crear requereix esforç, i cal passar per diferents fases. Una manera resumida és que primer hi ha una fase lògica, després una fase més fluida o intuitiva, i després una fase de filtre o valoració. Nosaltres ens vam quedar en les dues primeres. Un bon guiatge permet deixar-te portar i passar de la fase racional a la intuitiva. Amb una mala facilitació o poca confiança ens quedem encallats a l’esfera racional.
- Si ens quedem curts d’idees, hi ha tècniques per desencallar-nos. Jo faig servir els daus (story cubes, que també existeixen en una app) o els passejos en grup, per posar un exemple. Però els que fan teatre improvitzat agafen una paraula del públic a l’atzar, per exemple, i estiren el fil a partir d’aquí.
- L’atzar és molt important, per això hem de forçar la divergència que genera el joc, i evitar la convergència que genera l’anàlisi racional. En entorns laborals (com l’universitari) on es prima infinítament la racionalitat, és tot un repte.
- Dit això, les idees estan molt sobrevalorades. Són un punt de partida, però el que realment costa és dur-les a la pràctica. Ja ho deia Edison: “el geni és 1% inspiració i 99% transpiració”…
- Hi ha mil i una tècniques de creativitat. Un bon recull el trobareu a Neuronilla, a qui aprofito per agrair la generositat de compartir en obert tot el seu saber.
Per cert, si vas participar a la sessió, sisplau, fes algun comentari (a mode de retro) sobre la sessió, moltes gràcies!
Per acabar enllaço una infografia que vaig trobar molt inspiradora si vols entrenar la teva creativitat. Que les idees t’acompanyin!
NEXUS24 UPC 
February 28, 2018 at 9:04 am
M’ha encantat el post Didac, gràcies! Jo afegiria també algunes coses més.
Com dius, la diversió és molt important, de fet, el joc ens ajuda a desinhibir-nos i llavors la creativitat flueix més fàcilment. El joc estaria present en: l´ús dels post its de diferents colors, posats de forma caòtica…; en els tempos de cada activitat que sempre són ajustats i són com a proves a superar d’un concurs; en la col·lectivitat perquè “juguem” tots al mateix temps i participem per igual.
I el que demostra que tot això no són ximpleries és la productivitat. En aquesta sessió vam estar només 1 hora unes 13 persones i vam arribar a un munt d’idees. Si s’hagués fet una reunió per debatre el tema, que és el mètode ordinari, hauríem estat molt més temps i sense arribar a la mateixa quantitat de resultats.
Això em porta a posar l’accent a que cal dissenyar les “reunions” per conduir-les de la millor manera i assegurar bons resultats. Ens pensem que establint un tema, convocant a la gent i reservant un espai ja ho hem preparat tot i no és així, cal pensar com es treballarà el tema i definir les activitats i el material necessari per poder-les fer. Cal facilitar les sessions de treball i no deixar-les a l’atzar perquè llavors hi haurà algunes persones que parlaran molt, altres poc i algunes gens i els resultats no tenen perquè ser satisfactoris.
En boca d’un dissenyador vaig aprendre que, si només parlem, la informació que compartim és del passat i per innovar necessitem anar al futur. La informació que compartim parlant ve del nostre cervell perquè l’hem recollit durant la nostra vida, és del passat i no ens serveix. La informació que neix de les nostres mans és del futur perquè no està condicionada a res i té la capacitat de fer emergir noves coses.
February 28, 2018 at 9:26 am
Hola,
Va ser una molt bona experiència, enriquidora i didàctica. No només recomanable sinó necessària (IMHO) per experimentar en primera persona com es poden fer les coses d’una altra manera.
Afegiria pels que no vau ser-hi, que érem un grup heterogeni de persones i que alguns ni ens coneixem. La creativitat requereix confiança com ja apunta en Didac, però cal potenciar-la amb la diversitat. Les diferents “mirades” que aporten persones de diversos àmbits facilita la creativitat trencant la cotilla que envolta les solucions típiques/òbvies/lògiques.
Salutacions i enhorabona per totes les iniciatives Nexus24!
Gabriel
February 28, 2018 at 10:21 am
Nomès afegir que no cal se un expert en un tema per tal de ser creatiu. A partir de la confiança en la resta dels participants i de la desinhibició t’en adones que es poden generar idees de forma molt mès espotània del que t’imagines.
March 7, 2018 at 9:40 am
Van sortir moltíssimes idees. Aquestes dinàmiques fan que apareguin idees que amb un mètode convencional potser no sortirien o no ens atreviríem a proposar perquè, d’entrada, pensem que no són prou bones o són esbojarrades, inviables, etc.
Esprémer la creativitat col·lectivament ajuda també a inspirar-nos els uns als altres. Jo, potencial usuari del bicipark del Campus Diagonal-Besòs, no vaig pensar en algunes propostes que van fer alguns companys i ara les trobo molt interessants.
Personalment em va faltar el següent pas, com fer convergir aquestes idees en unes poques idees fortes, però entenc que no era l’objectiu d’aquesta píndola.