Pere Losantos (primera versió 9/5/18, actualització a 21/6/18)
Sóc a casa amb una ciàtica de cavall. Som vells amics, la ciàtica i jo, i amb els anys cada cop ens trobem més sovint. Aquest és el meu taló d’Aquil·les, però al meu entorn laboral qui no té un all té una ceba. I és que ens estem fent grans. Som força menys persones per fer la mateixa feina, i si a sobre sumem les baixes laborals cada cop més freqüents, tenim un canvi de l’entorn que requereix adaptació. I on hi ha canvis, hi ha un equip Nexus24 per treballar-hi i detectar les oportunitats que sempre es generen.
SOM GRANS vol treballar des de diferents unitats i aproximacions el fet objectiu de que la plantilla de la UPC ens estem fent grans. Els joves són de 40 anys, i la major part estem més a prop dels 60 que dels 50. Això ens genera incomoditats, tensions i problemes, però també segur oportunitats. Se m’acudeixen unes quants temes sobre els que treballar-hi:
Els reptes
- La gestió i transmissió del coneixement i els mecanismes de relleu.
- L’estudi de l’evolució de la incidència de l’edat en la freqüència de baixes laborals.
- L’organització de programes de salut adients a la nostra edat.
- La mobilitat compartida, nous usos, permuta de vivenda o campus.
- Programes de voluntariat a la UPC adaptats a l’experiència del PAS
- Quants quilos puc aixecar si tinc més de 45 anys? Com canvia prevenció de riscos?
- Com treballar des de casa amb una cama trencada i que sigui legal?
- Realment el teletreball ens permet fer reunions com si fóssim a la UPC?
- Adaptació dels llocs de treball i mecanismes de permuta per edat.
Les oportunitats
No és cert que la major part de nosaltres hem madurat emocionalment? Que sabem gestionar millor les relacions i els conflictes, especialment els que hem tingut cura o contacte amb l’adolescència? No és cert que tenim certa estabilitat econòmica que ens permetria afrontar una excedència? No és cert que tenim clar ara què ens agrada fer a la vida i què tenim pendent? Potser no tenim tanta energia però sí encert, intuïció i voluntat perquè no ens queda tant temps com per anar provant.
Segur que hi ha altres aspectes que em deixo, però per començar aquests ja són prou interessants per treballar com a repte i com a oportunitat. Qui podria participar? Serveis d’Esports, Prevenció de Riscos, Servei de Personal, Biblioteques, Desenvolupament Organitzatiu, Àrea TIC, Economia… De fet una mica tothom ja sigui com a receptor-usuari o com a responsable d’un àrea implicada.
Algú s’hi apunta? Podeu comentar aquest post, enviar-me un mail (pere.losantos@upc.edu) o esperar a que publiqui el projecte a la nova plataforma impulsa.upc.edu implicar-vos.
June 22, 2018 at 7:19 am
Com era allò del MiMa? M’agrada! Trobo molt molt necessària aquesta reflexió (no només a la universitat, hi ha molts ajuntaments, administracions, que estan igual…) No sé si puc aportar-hi gaire, però per al que pugui servir-te compta amb mi!
June 22, 2018 at 7:23 am
Puc afegir un repte? Com mantenim la il·lusió, l’esperit d’innovació, la innocència de creure en les nostres possibilitats i les de la institució, amb una plantilla que gairebé no incorpora gent jove? Com combatem l’apalancament, l’acomodament, el conservadurisme…?