Pere Losantos

Em dic Antònia Garrido, tinc 53 anys i de ben joveneta ja vaig patir la introducció del Windows a la UPC. M’he apuntat al Nexus24 amb el projecte “Més enllà dels 50” per fer alguna cosa diferent a la feina i aprendre coses noves, i em diuen que per treballar més col·laboratiu m’he de fer un compte Google. Jo amb el whatsapp ja en faig, i per la feina no l’acabo de veure, massa simple. A més, a la meva edat la tecnologia no m’inspira gens de confiança, més aviat em fa por, però m’han assegurat que si m’apunto a la píndola TICxTEC no em deixaran sola i que valdrà la pena. Si més no entendré què fan els meus nebots tot el dia a l’ordinador amb una cosa que en diuen draif o quelcom semblant. M’apunto a la píndola que és tota online, quin misteri…

Uns dies abans de la data i hora fixada els participants rebem un correu amb un número de telèfon de la UPC i una extensió. Per si un cas m’assec taula per taula amb una companya de feina que també s’ha apuntat al curs. Arribat el moment truquem i ens sentim pel telèfon, no només a nosaltres dues sinó a 15 persones més que es presenten i xerren totes alhora fins que el profe de la sessió posa una mica d’ordre. No sabíem que això ja es podia fer a la UPC i que era tan fàcil. Ens explica com fer per posar en marxa aquesta eina de la UPC, i és ben simple. No entenc com ningú no ens ho havia explicat encara.

En el correu hi havia també un enllaç a una mena de whatsapp que en diuen xat, i que ens ha permès també comunicar-nos per escrit. El profe parla, nosaltres aixequem la mà a través del xat, i així sempre tenim dues vies de comunicació. De moment anem bé. Tot seguit els participants rebem en aquest mateix xat un enllaç on, oh meravella!, apareixen tot de lletres i coloraines, jo escric i la resta també, i mentre ho comentem amb el telèfon apareix a la pantalla. S’assembla al Word del Windows, però té un aire diferent. Si a l’hora d’escriure un document, un acta o una agenda tinguéssim una eina com aquesta avançaríem molt més ràpid.

Algú pregunta “i per què totes tenim noms d’animals? Per què no sabem qui és qui?” i el profe ens diu que fins ara tot el que hem fet és anònim, i que tothom que clica en aquest enllaç pot accedir. L’interès per l’eina decau una mica, fins que ens diu que la solució passa per tenir una identitat digital de l’entorn col·laboratiu, en el nostre cas Google. Algú del grup ja té un compte de gmail personal, però el profe ens diu que millor separem les dues vides de moment, i que creem un compte nou de trinca. I a més, que gmail és només una de les eines de l’entorn, la més coneguda però no la més espectacular ni útil.

Som-hi doncs, comença la part més difícil de la píndola! Anem a www.google.com i a dalt a la dreta hi ha un botó “Iniciar sessió”. Cliquem i ens demana que ens posem un nom i cognom, i després una adreça de correu acabada en gmail. Pel nom i cognom triem el nostre amb el segon cognom UPC, en el meu cas antonia.garrido.upc@gmail.com. Completem alguna dada més i ja està…

Ara entrem al famós draif del meu nebot, que és en realitat un DRIVE, i comencem a crear aquests documents de coloraines, hi ha l’equivalent del powerpoint, de l’excel, del word, i un de molt interessant per la meva feina, el de fer formularis. I juguem a compartir arxius, amb la resta de participants i veure com van i venen a la carpeta de “compartits amb mi”. Finalment provem de fer un Hangout -quins noms, marededeusenyor- i podem deixar l’auricular del telèfon, i fins i tot ens veiem les cares els que tenim càmera. 

Ens hi podríem passar tot el dia però la píndola s’acaba i cal tornar a la feina i al Windows de tota la vida.  Hem rigut i hem après, perquè ningú diu que l’aprentatge i la lúdica no puguin anar de la mà. I ara si més no ja puc participar a l’Escola de Tardor 2018 i parlar de tu a tu amb el meu nebot i dir-li “Menos lobos, caperucita”.