Les novetats

La primera. Tejeredes i WeQuestion, que fins ara ens havien acompanyat, no impartien tallers. No és que no volguessin, sinó que nosaltres volíem aprendre a volar sols per un cop. Seguim treballant amb l’Esther, en Cristian, la Itziar, en Marc i l’Estel en altres històries. Ens ha tocat preparar les quatre edicions quan fins ens deixàvem portar a dues i tot era més còmode. En tot cas, us hem trobat a faltar com a persones i com a professionals.

La segona. Enguany combinàvem equips que s’havien inscrit per planificar un projecte Nexus24 -la versió clàssica de l’Escola de Tardor- amb persones que no tenien projecte i que només volien formar-se en competències de Treball en Equips Col·laboratius (TEC). Això ha fet que l’Escola de Tardor s’hagi centrat més en les eines i metodologies que en la cohesió dels equips i els projectes. 

La tercera. Hem volgut fer una Escola de Tardor inclusiva, i hem convidat a una persona cega del PAS de la UPC a fer tot el camí amb nosaltres. No ha estat fàcil, però crec que amb bona voluntat hem aconseguit aprendre tots plegats sobre la realitat de la inclusió en la formació. 

Els aprenentatges

  1. Tot i que pujar a Manresa és un esforç, la major part de participants ho han valorat bé. Conèixer un campus en què la major part no havien posat mai el peu i l’extraordinari museu Masachs va ser tot un encert. L’any vinent un altre campus farà d’amfitrió, i ja en van quatre. 
  2. La sessió de les persones i els rols que fins ara ens havia fet Tejeredes va anar prou bé amb la col·laboració de la Maria Álvarez. Teníem menys temps perquè havíem de configurar els equips, però l’activitat dels rols sempre funciona bé i ajuda a les persones a conèixer-se una mica més. La sessió de Prototipat i Design Thinking que fins ara feia We Question Our Project també passa amb nota, gràcies a en Joan Giralt que durant aquest temps s’ha format i s’ha convertit en un especialista del tema. 
  3. La combinació de persones amb equips i sense equips va ser potser el punt més difícil de tots, també perquè algunes persones no han vingut amb prou constància i això ha fet que els projectes es fessin i desfessin com una sardana. Però un cop trobat el ritme i assumint que l’objectiu era treballar les eines i no tant els projectes i equips, podem estar satisfets del resultat.
  4. La inclusió: ara sabem que podem dir paraules com “no ho veig” o “ho veieu?”. També com acompanyar una persona cega. I com ens sentim quan ens exclouen de les activitats. Tot això i més ho hem après durant quatre dies. La Mari venia a aprendre, però crec que hem acabat aprenent molt més nosaltres d’ella que no a l’inrevés, així que -i em penso que puc parlar en nom de tots els participants- no podem fer més que donar-li les gràcies a la Mari.
  5. Enguany no han vingut les persones que faciliten els projectes ni els padrins/es tret de la Carme Fenoll perquè els equips no han treballat la cohesió com altres anys. Afegit a això, algunes persones que formen part dels projectes no han vingut perquè ja havien fet la formació abans, i d’altres no han pogut venir perquè els recursos justegen. Serà a partir del gener on el facilitador/a de cada equip contactarà als membres per tirar endavant els projectes durant 30h amb els tres sprints i corresponents demos fins el mes d’abril.
  6. Aquest any hem comptat amb un equip de l’Administració Oberta de Catalunya (AOC), la Carme, La Judith i en Jordi, que ens han explicat la seva feina, han compartit amb nosaltres els aprenentatges i ens han fet gaudir integrant-se perfectament i aportant una visió d’una organització amb problemes similars i solucions diferents. L’any vinent convidarem una altra institució. S’accepten demandes. 

I fins aquí el que havíem de dir sobre l’edició del curs 2018-19 de l’Escola de Tardor. Com sempre, en obert tot el material i les imatges. Gràcies de nou al Joan Giralt -el nou fitxatge-, la Maria Álvarez, l’Àlex Muntada, la Mari Cruz Garcia, i en Didac Ferrer per facilitar les sessions. Amb algunes persones ens veurem al gener, i a la resta gràcies per participar, per la paciència i per les ganes de col·laborar i deixar-se portar per l’infant que encara duem a dins durant aquests quatre dies.