Ja hem acabat el primer round! Han estat tres intenses sessions de 5 h on hem compartit amb 23 persones el procés d’aprenentatge del treball col·laboratiu. Aquestes persones formen els equips dels tres projectes seleccionats en aquesta primera convocatòria: Banc de Coneixements UPC (BdC UPC), Compartim un cas d’èxit: gestió electrònica de compres i viatges (ViaComp) i Student Engagement. Havíem preparat amb molta il·lusió aquesta activitat formativa d’IMPULS als projectes, amb el suport del SDP i amb la voluntat de transmetre la nostra experiència com a equip coordinador -no perquè ens considerem uns especialistes- i l’objectiu d’elaborar els plans de treball dels projectes. Continue reading “1a edició formació fase IMPULS”
Pere Losantos
Fa uns mesos vam escriure una entrada sobre la mesura del treball col·laboratiu. Hem començat a fer primeres passes amb la visualització de xarxes, una eina útil quan tenim molts nodes i relacions entre ells, i que a nosaltres ens ha servit per situar les diferents propostes de projecte. L’anàlisi de dades va molt més enllà de la part gràfica, i a la UPC tenim experts que ens estan ajudant a anar més enllà, però com sempre pas a pas. Anem al gra!
L’eina que hem fet servir és NodeXL, un plugin d’Excel que és fàcil de fer servir i dóna bons resultats. Cada quadrat representa un projecte de la fase CRIDA, i el tamany és proporcional al nombre de persones que l’han recolzat via “M’agrada”. Els punts blaus són homes, i els fúcsies són dones (sentim l’abús de tòpics). Cada línia entre un punt blau/fúcsia i un quadrat vermell correspon a un “Em vull implicar”´d’una persona. Així per exemple, l’Araceli Adam es va implicar a “+Enllà de la teva taula”, “Student Engagement” i “Smart University”. Només apareixen els nomes de les persones que s’han volgut implicar en més de dos projectes, per no saturar el gràfic.
Reflexions
Només observant el gràfic podem concloure algunes idees que apuntem, a l’espera de completar i analitzar la informació amb el campus o unitat de cada persona, i quines són més o menys col·laboratives.
- Algunes persones estan “hiperimplicades” (en 3, 4 o 5 projectes). També amb un excel ho podríem haver vist, però és molt més evident de manera gràfica.
- Tots els projectes estan connectats entre ells, excepte el Projecte GeosTIC, que apareix més aïllat. El problema no és que no interessi el projecte, ja que les dimensions del quadrat (“M’agrada”) és important, però més aviat que semblaria que està poc connectat amb la gent que mou altres projectes col·laboratius.
- Els projectes “On són les meves fotos” i “Banc del Coneixement d’una banda, i “TIC International Week” i “Smart Univercity” de l’altra comparteixen força gent i també propòsits similars.
- Hi ha força encavalcaments entre unes propostes i altres. Qui té ganes de col·laborar, no escatima esforços!
Res més, quan haguem analitzat més els resultats us en farem cinc cèntims.
Maria Hortènsia Álvarez
Encetem aquest nou any amb una sèrie de posts per resumir l’activitat del Programa Nexus24 a mode de
notícies breus:
1. Valoracions de la 1a Jornada Nexus24 del passat 11 de desembre
Vàrem rebre 67 respostes al qüestionari de valoració de la Jornada amb les quals hem elaborat aquest informe de resultats i opinions. Moltes gràcies per les vostres aportacions, les tindrem en compte per a les properes jornades.
2. Presentacions del Programa Nexus24 pels campus
Aquests darrers dies hem fet presentacions del Programa als campus on ens ho han demanat: Vilanova, Urgell i Terrassa. Bones sensacions i molt d’interès. Gràcies per la vostra acollida!
3. Estat de la participació i dates límit
De moment hi ha 6 propostes molt interessants i coneixem que n’hi ha d’altres que s’estan cuinant. La data final de presentació de propostes és el 21/1 però s’allarga fins el 26/1 (a le 12h) el temps per poder fer m’agrada i m’hi implico. Sobretot serà útil per a aquelles idees que s’entrin molt a sobre de la data final. Animeu-vos a entrar idees fins a l’últim moment a l’eina Comunitats Nexus24.
4. Formació durant la fase d’Impuls
Estem treballant en el disseny de la formació que impartirem a la fase d’Impuls de la convocatòria per als 3 equips que finalment siguin seleccionats. Treballarem entre d’altres amb SDP i Tejeredes.
Maribel Jové
Felicitar en primer lloc a tot l’equip del Programa Nexus24UPC i especialment a l’equip de coordinació de la jornada per l’èxit de la Jornada del dia 11 de desembre.
També agrair la invitació a la Xarxa d’Innovació Pública (XIP) per poder compartir la seva experiència com a grup de treball transversal amb treballadors de diferents administracions públiques i de diferents àmbits.
La XIP va estar representada per Maribel Jové, que va organitzar i presentar el taller “Ús de les eines de Google pel treball col·laboratiu. Experiència de la XIP”. Va comptar amb una assistència força nombrosa, prop de 40 persones, que van seguir amb interès la presentació on s’explicava el procés de la XIP, el seu funcionament i com ha integrat els serveis de Google per a poder donar solució a la seva necessitat de treball col·laboratiu.
Que sàpigues que no estàs gaire en forma no serveix de molt si no t’ajuden proposant-te uns quants exercicis fàcils de fer i que donin resultats ràpidament. Doncs el mateix pot passar amb el treball col·laboratiu: un dia prens consciència que la teva manera de treballar de tota la vida potser no és la millor, però no saps gaire per on començar. Al Programa Nexus24, ja hem presentat la línia de CRIDA de projectes col·laboratius, per a persones de diferents unitats que vulguin posar-se a treballar conjuntament. Però aixo no ho és tot: dins d’una mateixa unitat, i per algunes tasques que requereixin especialment de la creativitat col·lectiva, els equips col·laboratius són també possibles i molt necessaris. Per això estem fent bullir una altra línia de treball, que és dissenyar un sistema d’autoavaluació de treball col·laboratiu per a equips que ja existeixen i volen millorar.
Amb aquest objectiu vam proposar un taller durant la Jornada Nexus24. Fent honor a la nova lògica de “beta permanent”, volíem provar el primer prototip i veure com reaccionaven els nostres companys. Vam ser unes 18 persones, i en dos grups vam testejar la versió 0.1 de l’eina. La idea va ser basar-nos en 26 afirmacions agrupades en 5 àmbits (Cultura, Eines, Governança, Objectius i Processos), que calia valorar com a equip, del 0 al 4. Els dos grups van intentar posar-se a la pell d’un equip d’una unitat fictícia de la UPC, fent una tasca de millora d’algun procés, i imaginar com valorarien les afirmacions.
A posteriori, vam entrar les dades d’un dels grups i vam poder veure els resultats de forma gràfica. A la primera, vèiem que en la situació hipotètica que ens havíem imaginat, l’equip tindria una bona cultura de treball per afavorir la col·laboració, però s’hauria de posar molt al dia a nivell d’eines i de sistemes de presa de decisions més participatius i oberts. Ja tindria unes indicacions de per on caminar.
A la segona, podíem veure a quins valors donava més importància l’equip (per dins, havíem donat pesos invisibles a cada valor segons les frases). Sorprèn que en general tots són molt alts (hem de refinar la distribució de pesos), però en tot cas clarament punxa “transparència”. Realment, és un valor molt en alça i del que en general anem peixos.

Va semblar que tothom considerava interessant tenir aquest resum gràfic d’on pot millorar l’equip per treballar de forma més col·laborativa, i anar al gimnàs, si cal, a fer uns exercicis concrets. Caldrà pensar com es creen aquestes recomanacions, i veure si això pot ser automàtic o semi-automàtic. No obstant, com era previsible, ens vam trobar amb alguns problemes:
- No té sentit fer la prova amb un equip fictici (exactament com vam fer, disculpeu-nos). El proper prototip el provarem amb una unitat real. Voluntaris?
- Algunes afirmacions no s’entenien del tot. Caldrà reformular-les, i segurament, reduir-ne el nombre.
- Tenim tendència a pensar que si no col·laborem és per culpa dels caps, i a centrar-nos en aquesta relació vertical, quan de vegades són els propis companys els que intoxiquen l’esperit de col·laboració.
- Cal pensar si, enlloc d’una escala del 0-4, es poden descriure diferents estats de maduresa, de manera que hom pot valorar, d’una banda, on està el projecte, i d’altra, prendre consciència cap on podria créixer l’equip.
- Semblava que havíem calibrat malament l’eina. Es podria valorar un quatre a gairebé tot, i no estar fent treball col·laboratiu. Siguem més exigents!
- Sembla que és millor fer l’anàlisi de forma individual (tots els membres de l’equip responen) i després es posa en comú. Es pot fer un promig o un consens, però la pregunta és si cal fer-ho anònimament o no. Aquí hi havia opinions per tot, però segurament és interessant que sigui el grup que cregui si s’ha de fer de forma anònima, o creu que ja té prou maduresa per afrontar les discrepàncies.
Amb aquesta collita, tenim feina per fer. Agraïm molt a tots les persones que van participar. I com una tònica que serà habitual a Nexus24, demanem que si hi ha algun equip que vulgui ser beta-tester (el conillet d’índia de tota la vida :), que ens ho faci saber.
Continuarà.
Pere Losantos, UPC
Quan provem de calcular les hores dedicades al Programa Nexus24 per retre comptes se’ns generen dubtes que tenen molt a veure amb la nostra estructura atípica i l’operativa amb què treballem.
L’equip de coordinació el formem de moment tres persones que dediquem a Nexus24 el 40% de la nostra jornada a la UPC. L’altra 60% el dediquem a altres unitats (GPE, OGSIO, CATAC) on treballem en mode “normal”. Fins aquí calcular les hores és una pura regla de tres, i resulta 0,4×3= 1,2 persones ETC (equivalent a temps complet).
Però Nexus24 s’estructura també al voltant dels equips de treball dels projectes col·laboratius -o potser hauríem de començar a dir participatius– que requereixen una mètrica diferent. Veiem-ho:
Durant l’any 2015 cinquanta persones dedicaran un mínim de 40h cadascuna a Nexus24, repartides en 8 projectes seleccionats entre tots els que es presentin a partir del dia 11 de desembre. En total, 2.000h de feina en mode clàssic, aproximadament 1,3 ETC.
Per tant entre l’equip de coordinació i els equips de treball “costem” a la UPC el temps de 2,5 persones. És realment així? Podria ser que 2.000h distribuïdes entre 50 persones treballant en mode co·laboratiu fossin més (o menys) productives que 1’3 persones a temps complet?
Analitzem el cas d’un projecte de 20 setmanes en què els equips de treball alternen una setmana amb reunió de 2h de posada en comú amb una setmana de treball individual o en comissions per fer els “deures” i avançar en el projecte.
Durant aquestes dues hores no hi ha cafès, ni pauses, ni esmorzars, es disposa d’un màxim de flexibilitat en la planificació, i es treballa per resultats i orientació al client. No es perd el temps buscant documents perquè estan linkats a les tasques del Trello, no s’envien e-mails amunt i avall amb versions, no imprimim, no hi ha reunions individuals amb el cap o la cap, tot s’analitza en equip sobre el mateix Trello. Gairebé ni respirem!! Això sí, al final del projecte, un dinar de traje* fem.
I potser us pot semblar que 15 dies sense contacte físic és molt, però de debò que les actuals eines de treball col·laboratiu permeten seguir el fil de totes les actualitzacions en el projecte. Cal tenir en compte a més que tot plegat està amarat de l’entusiasme que aporta la participació voluntària, els valors compartits, un propòsit comú, i la pressió de la comunitat en forma de presentació de resultats al final del projecte.
Definitivament, pensem que és més productiu treballar i que -ara que no ens sent ningú- podríem atrevir-nos a marcar un coeficient corrector d’hores dedicades al treball col·laboratiu tal i com es fa amb les hores extres de diumenge. No cal que siguin el doble, posem un factor 1,4. 10h treballades en mode col·laboratiu equivalen a 14 en mode normal, i és que tot depèn de l’observador/a com deia l’Albert 🙂
D’aquestes quatre hores “en escreix”, la meitat se les queda la UPC perquè ha invertit (com en el cas de l’estalvi energètic) i l’altra meitat la persona que ha participat en el programa per implicar-se en més projectes col·laboratius ajudant als que comencen i aconseguint un efecte bola de neu amb la velocitat d’aprenentatge, especialment lenta a l’inici dels projectes.
O qui sap, potser caldrà especificar a Tempus sota quin règim estem treballant perquè adapti la productivitat…
* Dinar de Traje: Yo traje sopa, yo traje llenties, yo traje maduixetes...
La imatge és de http://ca.wikipedia.org/wiki/Neu

MARE: Saps què? Avui començo un nou projecte del Nexus24 a la universitat…
FILLA: Ein? Què és això?
MARE: A veure, com t’ho explico… És com un nou lloc de feina on vaig a vegades, a part de la feina “normal”. És com si anés a un nou edifici de la universitat, però de fet no existeix. És un espai on hi treballem molt diferent i col·laborem amb altres persones en projectes que no es poden fer des d’un departament o unitat en la forma normal.
Com es pot innovar al sector públic? Aquesta qüestió m’interessa particularment, i la primera setmana de juny vaig tenir la sort de participar a la GovJamBarcelona, una iniciativa que enguany s’emmarcava dins la Setmana de la Innovació Pública. Res sospitós, es feia a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, i als treballadors públics que hi assistien se’ls donava reconeixement oficial de formació. I s’hi pencava de sol a sol, funcionaris o no.
En tot cas, n’he sortit: 1) esperançat; 2) més format; 3) enxarxat; i… 4) espantat!
Continue reading “Concentrat d’estímuls col·laboratius a la GovJam 2014”


